Heu entrat a la pàgina de Facebook de gencat (fanpage)? Amb més de 1.000 admiradors, la principal funció des que es va crear ha estat la d’informar sobre projectes i experiències de la Generalitat de Catalunya relacionades, majoritàriament, amb internet. Però, per què una pàgina com a solució corporativa i no un perfil o un grup? Què penseu que ofereix cada una de les opcions?
Les institucions, empreses i altres tipus de negoci poden crear pàgines a Facebook en comptes d’un perfil, més propi per a persones, o d’un grup, ideat per organitzar accions per a causes concretes. De fet, Facebook té la potestat de clausurar qualsevol perfil que no correspongui a un individu. Amb tot, les particularitats que ofereix un perfil no són les mateixes que les d’una pàgina, que pateix algunes limitacions. Teniu una pàgina? Amb què us heu trobat a l’hora d’operar-hi? Creieu que Facebook és un entorn òptim per a la comunicació i difusió corporativa?
La pàgina té el problema que no es poden enviar missatges als seguidors, sinó actualitzacions que, per la seva ubicació, la gent no se les mira gaire.
D’altra banda, l’aplicació FBML permet customitzar pestanyes amb HTML o FBML (Facebook Markup Language).
Facebook ha esdevingut un canal més per a la comunicació i difusió corporativa, però de moment, no pot ser l’únic.
Molt interessant i adient aquest post en els temps que corren. Des de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) creiem que Facebook no és l’entorn òptim per a la comunicació i difusió corporativa, però és el que hi ha. I, per tant, cal fer-lo servir.
A nosaltres ens ha ajudat en els primers moments, quan encara no teníem una mailing list operativa prou potent com per no necessitar de Facebook. Facebook hauria de ser una eina complementària. Ara bé, cada vegada més hi ha més gent que prefereix fer servir les xarxes socials per assabentar-se de coses que igualment són al web. Per tant, com dèiem, cal fer-les servir. I no només Facebook. Estem parlant de Twitter (ICIPeace), delicious (Icip), Youtube (ICIPtube), bloc (El bloc de l’ICIP)…
Nosaltres n’estem prou satisfets, però cal pensar també que acaba traient més temps del que sembla. Cadascuna té les seves particulartitats i cal adaptar els missatges.
Pel que fa al perfil de Facebook, és cert que l’empresa el podria esborrar… és un risc que correm, nosaltres i milers d’altres institucions. Vam decidir que fos un perfil individual i no una pàgina o un grup perquè té més possibilitats i també per un punt ideològic: preferim tenir contactes (amics) que no pas admiradors.
Ara bé, cada vegada que hem d’anunciar un esdeveniment als nostres contactes, ens costa 20-25 minuts. Però la resposta és molt més positiva que si només ho posem al perfil, òbviament. Hem tingut també el problema que comenteu al post de la confusió que té la gent, que pensa que ja està inscrita automàticament, tot i posar en majúscules, cada vegada, que cal enviar un e-mail per confirmar assistència, etc.
Hi continuem aprenent.
Hola,
Jo opino que si Facebook dóna aquestes opcions és perquè cadascuna ha de ser utilitzada amb un propòsit diferent. Ja s’apunta al mateix post: “Les institucions, empreses i altres tipus de negoci poden crear pàgines a Facebook en comptes d’un perfil, més propi per a persones, o d’un grup, ideat per organitzar accions per a causes concretes.”
No em sembla gaire ètic que les institucions o empreses facin servir perfils personals i que per estar-hi en contacte t’hagis de fer amiga. Sí, té raó Un que passava per aquí que fa una mica de respecte demanar-li a la gent que se’n declari admiradora, però al final t’acostumes a aquesta nomenclatura, que ja se sap que ve donada per la plataforma. Si te’n fas admiradora, segueixes les activitats d’aquella institució i prou, que és el que t’interessa. En canvi, si te’n fas amiga, esteu connectades de manera recíproca, i la institució també pot seguir les teves novetats i accedir als teus continguts. I això, ai… És per això que em sembla lícit que Facebook ho prohibeixi.
És veritat que la modalitat de pàgina té algunes disfuncionalitats, però per solucionar per exemple el problema dels administradors, que ja no hi poden escriure amb el seu perfil personal, simplement cal crear un perfil personal ad hoc per a l’administració, diferent del teu personal. Per fer promoció, els administradors poden enviar un missatge a tots els seus amics recomanant la pàgina, i també anunciar-ne l’existència per altres canals (web oficial, trobades presencials, etc.), suposo que no s’hi pot fer més… No em sembla que els contres siguin tan greus per desestimar la creació de la pàgina, que crec que és el més adient per comunicar una imatge de marca i un to més institucional.
Opino exactament igual que els meus predecessors en els comentaris: Facebook no és l’entorn ideal per tenir pàgines, però, és la xarxa social on hi és tothom i, com a institució, crec que cal que hi siguem.
En una sessió web (potser va ser Juan Freire, però segurament m’equivoco), un ponent va dir que, efectivament, Facebook no és la millor xarxa social, però cal ser-hi per gestionar la nostra pròpia identitat digital, abans que la gestionin altres.
I, efectivament, les fanpage potser són una mica “estàtiques”, però, per a temes especials, es poden activar eines de participació, em penso. I, si no, sempre tenim l’opció de crear un grup.
Continuem aprenent-ne, sí 🙂
Una cosa important pel que fa a l’ICIP i a les xarxes socials és que nosaltres fem servir el Facebook principalment en català i el Twitter, principalment en anglès. No sabem ben bé per què, però la majoria dels nostres contactes de Facebook són catalans, mentre que els seguidors del nostre Twitter són més sovint internacionals.
Des del projecte de Noves Tecnologies de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat disposem d’una pàgina a Facebook . Com ja han comentat altres persones, no es pot fer servir com a únic canal de comunicació, però si que és un plus.
Que Facebook sigui o no el millor canal crec que depèn de l’objectiu que busquem. En el nostre cas, el que pretenem simplement és fer arribar la informació a més gent, arribar als canals que les persones ja utilitzen i això és el que ens dóna Facebook.
Nosaltres, després d’estar un temps funcionant a Facebook amb un perfil personal, vam optar per passar a l’opció de la pàgina. Ens vam plantejar que, per defecte, el fet de ser amic d’algú a Facebook, et dóna una sèrie de privilegis que èticament creiem que no hauríem de tenir.
Per exemple, excepte si un usuari es configura el nivell de privacitat per perfils d’aquest tipus, qualsevol persona del projecte que entrés amb l’usuari i contrasenya genèrica podria veure les fotos de l’amic. També cal dir que mentre en debatíem ens va arribar la informació d’un perfil personal d’un ajuntament de Catalunya que va ser clausurat per Facebook arran de la denúncia d’un ciutadà.
Tot i que les opcions de la pàgina corporativa puguin no ser les millors o no sigui l’espai més complert, sembla que ha anat millorant i si se’n fa ús i es formulen crítiques constructives és possible que cada cop més s’ajusti a les demandes reals, mantenint unes mínimes condicions de privacitat de cara a l’usuari.
Per exemple, a data d’avui les actualitzacions d’estat es veuen com si es tractés d’un amic. Això permet, tal com hem fet en el nostre cas, sincronitzar les notes de la pàgina amb les entrades del blog corporatiu, i aquestes són visualitzades pels admiradors com un canvi d’estat d’un amic.
Per acabar, simplement una reflexió: potser admirador no és el millor terme que ens agradaria posar a les persones que volen seguir-nos a través de Facebook, però ho és amic?
Gràcies a tots els que heu participat per les vostres aportacions que han contribuït a generar un debat interessant entorn de Facebook.
La majoria d’usuaris us heu manifestat a favor d’una pàgina com a solució corporativa en comptes d’un grup o d’un perfil malgrat que, al mateix temps, n’heu destacat les mancances.
Amb tot, deixant de banda les discrepàncies entre defensors de perfils i de pàgines, la reflexió final que es pot extreure de tots els comentaris és que cal tenir presència a Facebook ja que és una eina més per a la comunicació corporativa.
Esperem que el post us hagi servit i us convidem a participar en els propers que publiquem!