[big id=079254011112509 375 266]
L’arqueologia no és gens avorrida. La mòmia de Pere el Gran ens ho ha demostrat…
L’art, l’arquitectura, l’arqueologia estan plenes d’històries que es poden explicar amb les noves eines que Internet ens ofereix. I aquest ha estat el recorregut de patrimoni.gencat el primer any de vida. D’inici l’objectiu primordial era guanyar nous públics per a la cultura i el patrimoni i fer-ho innovant. Per aconseguir-ho, el portal ha utilitzat molt especialment els recursos audiovisuals: vídeos, gigafotos, panoràmiques, reconstruccions 3D…I per arribar a aquests nous públics (joves, públic no especialista), hem volgut fugir de llenguatges encarcarats o academicistes, i fer-ne servir un de totalment contemporani. I també oferir serveis per fer més fàcil i provocar la visita i la utilització del patrimoni: agenda, rutes, cercadors, reportatges…
Patrimoni.gencat és un projecte que s’ha fet de manera compartida, amb voluntat de relació oberta. Amb les institucions i el públic entusiasta del patrimoni hem creat continguts conjuntament, a través del pat.club i de la relació que hem establert en les xarxes socials, amb presència oberta a Facebook, Flickr, Youtube o Twitter.
Una iniciativa molt interessant que Albert Sierra explica molt bé a l’entrevista del Talking About: http://viniesfera.com/talkingabout-cultura-2-0
L’enhorabona, Albert i equip, pel projecte patrimoni.gencat: està molt i molt bé. Té encara, com dieu, molt de recorregut. Com es diu normalment, si no existís, encara algú se l’hauria d’inventar! Estarem a l’aguait dels nous projectes del calaix.
Un dels vostres objectius em sembla imprescindible si volem fer visible i projectar arreu el nostre patrimoni: “obrir les bases de dades existents a la millor consulta pública possible”. Reforçareu, doncs, la sindicació (oferir i incorporar continguts d’altri en els projectes web) com a eix estratègic?
Quant a la projecció del patrimoni literari català (aquell que ens és propi al projecte lletra (http://lletra.uoc.edu), crec que només podrem avançar (i innovar) en serveis i recursos de qualitat si som capaços de sumar i fem de la col·laboració entre projectes i institucions el nostre eix bàsic -cadascú que treballi des de la seva expertesa i així podrem dissenyar i produir projectes més ambiciosos.
Experiències com la vostra són les que possibiliten a la gent apropar-se a la cultura i, més concretament, a tota la riquesa existent a Catalunya! Només em queda felicitar-vos a tots en general i a l’Albert en particular. Es pot avançar algun projecte per aquest 2010? Tinc curiositat… 😉
Patrimoni Gencat és un projecte realment apassionant que m’encanta anar seguint de prop a través de diferents xarxes: Twitter, Facebook, el Newsletter…. Tinc curiositat per saber si feu algun tipus de segmentació segons xarxa social o dins de cada xarxa (amb quins criteris?). I una altra cosa: més enllà dels 8000 seguidors que teniu, com mesureu l’impacte de les vostres accions en relació a la creació de nous públics per al patrimoni cultural? Enhorabona una vegada més pel projecte!!
Primer de tot, enhorabona pel que ja heu fet! Crec que el llistat d’accions i propostes per ampliar la vostra “normalització” dins la societat topa amb el fet que, de vegades, es veu el Patrimoni com quelcom reservat a les elits intel·lectuals, tot i que és cosa de tothom.
Per això volia preguntar si ja teniu clares algunes accions per tal d’abordar el primer punt: generar continguts per al públic generalista. Em sembla una feina molt difícil de fer, i encara més si es vol mantenir el rigor i si no es volen desvirtualitzar els continguts. Però us animo a fer-la, perquè és del tot necessària. Reforçar i ampliar la base permet fer l’edifici més alt!
Gràcies per la feina feta!
Gràcies a tots pels comentaris i pels RT!!!
Damià, efectivament hi ha un equip molt gran darrere de patrimoni.gencat: la Teresa; la Iolanda; la Mònica; el Pere, creant continguts i vídeos; i dins la casa, la Maria Dolors Portús, la cap que ha fet possible el projecte amb la seva perseverància; l’Anna Bussom, sempre aportant idees, i ben al principi, en la definició del portal, l’aportació cabdal de la Sílvia Bravo.
I ara més recorregut. Doncs sí. Tenim unes quantes sorpreses que anirem ensenyant ben aviat.
I Teresa, respecte a les bases de dades, és una qüestió difícil per la quantitat de factors que hi intervenen. Però sí, no som nosaltres sols els que volem dades accessibles, sinó molta gent.
Tot plegat creiem que permetrà la col·laboració entre institucions per fer accessos integrats més útils per als usuaris. Nosaltres sempre volem sumar. I respecte al patrimoni literari, evidentment nosaltres no volem competir sino col·laborar. Amb vosaltres els primers! Segur que abans de final d’any hem pogut fer alguna cosa junts…
Enhorabona per la iniciativa!!!
Penso que és clau que les noves generacions coneguin la història i el patrimoni des d’una perspectiva diferent amb la qual hem crescut nosaltres. I aquesta perspectiva és alienar cultura i tecnologia.
La informació ha de ser lliure, i la tecnologia ens permet arribar a llocs impensables fa pocs anys. És per això que penso que hem d’apostar per continguts interessants, divertits i lliures.
En aquest punt una qüestió important és: com arribem a la gent?
La web esta molt bé, els vídeos també, però hem de començar a pensar que la informació ha d’arribar a la gent i no al revés. Aquest és un canvi important i imprescindible, crec que ho heu de tenir en compte, veritat?
I tot passa per la informació geolocalitzada, en temps real i dinàmica a través de mòbils.
Pilar, potser podríem fer una prepresentació per a blocaires culturals 😉 Com ho veuries?
Mariona, gràcies de part de tot l’equip, i sobre això de la segmentació, la veritat és que encara estem experimentant una mica. Flickr sí que és un espai molt definit amb un tipus de públic i de materials a exposar molt concrets. Pel que fa al Twitter, acabem de començar i sí que té unes característiques molt especials que ens marquen el tipus de contingut, però la resta, jo crec que encara n’anem aprenent cada dia. Sobre la relació entre informació en línia i el guany de nous públics, no sé si és possible tenir uns números genèrics que ens diguin això. Sí que podem llegir en casos concrets, com el de la mòmia de Pere el Gran, la resposta concreta respecte a un tema atractiu, més enllà del cercle professional.
Francesca, gràcies també. Intentem sempre que els continguts que fem siguin pensats per a aquest gran públic, mantenint el rigor però donant un to més proper que el d’especialistes. Creiem en el potencial de la cultura, i del patrimoni, interessants per a un segment amplíssim de població. Pensem que el vídeo, les panoràmiques i els recursos espectaculars estan funcionant com a primer atractiu per a aquests públics no habituals.
David, tens tota la raó. Internet mòbil és el proper pas. No hem fet res encara, però ja fa dies que anem donant-hi voltes. Potser aviat tindrem alguna coseta. Bé, de fet sí que tenim continguts geolocalitzats, les nostres rutes estan a Google Maps i es poden trobar, però cal anar un pas més enllà. O uns quants!
Gràcies a tothom!
Enhorabona, Albert i tot l’equip de Patrimoni Gencat. L’abast integral que esteu desplegant a les xarxes socials és molt pioner i certament apropador del patrimoni a nous públics. Magnífics els recursos en video i gigafotos!
Entre altres reptes, nosaltres al museu, i crec que és extrapolable a altres museus i a Patrimoni, tenim:
-Estem treballant per definir un bon sistema de mètriques i avaluació de presència i d’usos a les xarxes socials: existeixen centenars d’aplicacions, cada xarxa 2.0 té sistemes propis de mesura i construir un sistema integrat que reculli una bateria d’indicadors significatius (és a dir qualitatius també!) però alhora factibles de sostenir en el temps. Si des de Patrimoni Gencat o algun museu avanceu en aquest línia, si us plau difongueu-ho! Construir sistemes estables i homogenis no pot sinó revertir en un millor actuació 2.0.
-L’altre repte ja s’ha esmentat: aplicacions per a dispositius mòbils. Fa temps que ho tenim a la llista de coses per fer i no li ha arribat el moment, però segurament ens haurem d’espavilar. Hi comencen a haver excel·lents exemples d’aplicacions a diferents museus del món.
-Ah i, molt important, aconseguir més interacció amb els usuaris. Tant en el sentit que participin més fent comentaris al bloc, a Facebook, etc., com perquè siguem capaços de teixir comunitat al voltant del museu, allò de l’engagement, vaja, i ser provcadors/facilitadors de comunicació multidireccional. Encara que siguem presents i actius a les xarxes 2.0, els museus encara estem en la fase de ser emissors d’informacions, de propostes, i hem de saber construir més participació dels usuaris, no solament cap al museu sinó entre usuaris, més massa crítica, més xarxa en definitiva. Bé, aquest em sembla que ara com ara és el camí i, si mes no, ho estem intentant… Però costa! O sigui que paciència i constància i… bon humor!
Disculpeu que m’he estès massa:))
Conxa
@innova2
Gràcies Conxa per les aportacions! El que dius de mètriques 2.0 sostenibles… potser donaria per a una jornada amb especialistes i tots els que hi treballem escoltant! Parlem-ne perquè ens interessa a tots em sembla.
Us felicito per la feina feta. És un projecte extraordinari!