Towards a society of data and algorithms

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

From a device display through to a forum on service innovations. This could well be the concluding assessment of the most recent edition of the Mobile World Congress (MWC18). The event has definitively shifted from being a mobile trade show to a space for considering the uses and objectives that software developments should be aiming at. Indeed, this year it was shown that in the creative process one first needs to think about optimising services for people, and then about the technology that can make this possible.

From this perspective, new features for mobile devices have taken a secondary role to the apps that are expected to improve people’s lives in the very near future. From tele-assistance to 5G-connected medical interventions and even initiatives to eradicate poverty, the fields of healthcare and social services are those that are set to benefit the most from the applied innovations presented at MWC18. Predictive algorithms were also a key feature. A good example of this is the system developed by the UAB Computer Vision Centre to estimate the number of people in large crowds by means of both static and moving images, with a much lower margin for error than has been achieved to date.

The technologies that enable these stellar services on show at MWC18 are no secret: Artificial Intelligence and the Internet of Things (IoT). What do they have in common? On the one hand, their objective: to interconnect objects and humans. And on the other, data; their raison d’être. Because any IoT or artificial intelligence app inevitably needs to collect and analyse data.

It is in this area that public administrations have a fundamental role to play. Which? Probably their most important mission in this respect is to guarantee equal access to data. The idea is that everyone, regardless of their socio-economic situation, is able to use, process and re-use public data in order to innovate in goods and services, take more efficient decisions, and improve all kinds of processes.

In the immediate aftermath of the MWC, which this year was more high-tech than ever, we can confirm that we are embarking on a fourth industrial revolution that will give rise to a society of data and algorithms. Now is the time, therefore, to create spaces for sharing ideas within public organisations which must ensure equal opportunities for accessing this society. For some years now the Government of Catalonia has been implementing a decisive policy to open up data and promote its re-use; and now, almost certainly, its task will be to ensure that open data does not become another digital and social gap.
You are all very welcome to participate and share your own ideas and experiences and how you think public institutions can better promote equality in accessing data.

Hacia una sociedad de datos y algoritmos

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Del expositor de dispositivos al foro de innovación en los servicios. Esta podría ser la conclusión valorativa de lo que ha dado de sí la última edición del Mobile World Congress (MWC18). Definitivamente, ha dejado de ser una feria de móviles para convertirse en un espacio de reflexión sobre los usos y objetivos que deben tener los desarrollos de software. En efecto, este año se ha evidenciado que, en el proceso creativo, primero hay que pensar en la optimización de los servicios a las personas y, después, en la tecnología que la hará posible.

Desde esta perspectiva, las novedades en las prestaciones de los dispositivos han cedido el protagonismo a las aplicaciones que deben mejorar, a muy corto plazo, la vida de las personas. De la teleasistencia a los quirófanos conectados con 5G e, incluso, a las iniciativas para erradicar la pobreza, los ámbitos de la salud y los servicios sociales han sido los que más innovación aplicada han presentado en el MWC18. También los algoritmos predictivos han sido una pieza clave. Un buen ejemplo es el sistema desarrollado por el Centro de Visión por Computador de la UAB, para hacer estimaciones del número de personas presentes en una aglomeración en imágenes tanto estáticas como en movimiento con el margen de error más bajo alcanzado hasta ahora.

Las tecnologías que hacen posible los servicios estrella presentados en el MWC18 tienen dos nombres propios: inteligencia artificial e internet de las cosas (IoT, Internet of Things). ¿Qué tienen en común? Por un lado, su objetivo, la interconexión de objetos y humanos. Por otro, los datos, que son su núcleo de origen. Porque cualquier aplicación de la IoT o de inteligencia artificial necesita indefectiblemente recoger datos y analizarlos.

Es en este punto donde las administraciones públicas deben jugar un rol fundamental. ¿Cuál? Probablemente, su misión más relevante en este sentido es garantizar la equidad en el acceso a los datos. Se trata de que todo el mundo, independientemente de su contexto socioeconómico, pueda consumir los datos públicos, procesarlos y reutilizarlos para innovar bienes y servicios, tomar decisiones más eficientes y mejorar todo tipo de procesos.

En plena resaca del Mobile, que ha sido más tech que nunca, podemos constatar que nos encontramos ante una cuarta revolución industrial que dará lugar a una sociedad de datos y algoritmos. Es momento, por tanto, de crear espacios de compartición de ideas dentro de las organizaciones públicas que han de asegurar la igualdad de oportunidades en el acceso a esta sociedad. La Generalidad de Cataluña hace años que impulsa una decidida política de apertura de datos y fomento de la reutilización; y ahora seguramente le tocará lidiar para que el open data no se convierta en una nueva brecha digital y social.
Sois todos bienvenidos a participar y compartir vuestras propuestas y experiencias: ¿de qué manera pensáis que las instituciones públicas pueden favorecer mejor la equidad en el acceso a los datos?

Cap a una societat de dades i algoritmes

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De l’expositor de dispositius al fòrum d’innovació en els serveis. Aquesta podria ser la conclusió valorativa del que ha donat de sí la darrera edició del Mobile World Congress (MWC18). Definitivament, ha deixat de ser una fira de mòbils per esdevenir un espai de reflexió sobre els usos i objectius que han de tenir els desenvolupaments de programari. En efecte, enguany s’ha evidenciat que, en el procés creatiu, primer cal pensar en l’optimització dels serveis a les persones i, després, en la tecnologia que l’ha de fer possible.

Des d’aquesta perspectiva, les novetats en les prestacions dels dispositius han cedit el protagonisme a les aplicacions que han de millorar, a molt curt termini, la vida de les persones. Des de la teleassistència als quiròfans connectats amb 5G i, fins i tot, a les iniciatives per erradicar la pobresa, els àmbits de la salut i els serveis socials han estat els que més innovació aplicada han presentat al MWC18. També els algoritmes predictius han estat una peça clau. N’és un bon exemple el sistema desenvolupat pel Centre de Visió per Computador de la UAB, per fer estimacions del nombre de persones presents en una aglomeració en imatges tant estàtiques com en moviment amb el marge d’error més baix aconseguit fins ara.

Les tecnologies que fan possible els serveis estrella presentats al MWC18 tenen dos noms propis: intel·ligència artificial i internet de les coses (IoT, Internet of Things). Què tenen en comú? D’una banda, el seu objectiu, la interconnexió d’objectes i humans. De l’altra, les dades, que són el seu nucli d’origen. Perquè qualsevol aplicació de la IoT o d’intel·ligència artificial necessita indefectiblement recollir dades i analitzar-les.

És en aquest punt on les administracions públiques han de jugar un rol fonamental. Quin? Probablement, la seva missió més rellevant en aquest sentit és garantir l’equitat en l’accés a les dades. Es tracta que tothom, independentment del seu context socioeconòmic, pugui consumir les dades públiques, processar-les i reutilitzar-les per innovar béns i serveis, prendre decisions més eficients i millorar tota mena de processos.

En plena ressaca del Mobile, que ha estat més tech que mai, podem constatar que som davant d’una quarta revolució industrial que donarà lloc a una societat de dades i algoritmes. És moment, per tant, de crear espais de compartició d’idees dins de les organitzacions públiques que han d’assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a aquesta societat. La Generalitat de Catalunya fa anys que impulsa una decidida política d’obertura de dades i foment de la reutilització; i ara segurament li tocarà bregar perquè l’open data no esdevingui una nova bretxa digital i social.
Sou tots benvinguts a participar i compartir les vostres propostes i experiències: ¿de quina manera penseu que les institucions públiques poden afavorir millor l’equitat en l’accés a les dades?

Meta… qué? Metacomunidad de Atención Ciudadana

 

El pasado viernes, 23 de febrero, tuvo lugar en el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada el primer encuentro de la Metacomunidad de Atención Ciudadana de la Generalitat. Participaron 160 profesionales de la Generalitat que trabajan en el campo de la atención ciudadana, tanto desde los ámbitos generalistas como especializados y desde canales digitales, telefónicos y presenciales.

El objetivo de este encuentro fue constituir un espacio de comunicación para conectar servicios y profesionales de la atención ciudadana que, a pesar de estar dispersos en el territorio, deben interactuar y trabajar colaborativamente para ofrecer respuestas coherentes a la ciudadanía. La metacomunidad de atención ciudadana está integrada por diferentes grupos y equipos de trabajo: desde el grupo de coordinadores de atención ciudadana a los interlocutores funcionales de cada servicio a las comunidades de usuarios. Con la constitución de este modelo de relación, la Dirección General de Atención Ciudadana quiere conseguir coordinar esfuerzos y generar sinergias estratégicas para optimizar la atención a la ciudadanía.

Además de repasar la cartera de servicios digitales, telefónicos y presenciales de atención ciudadana de que dispone la Generalitat, durante el encuentro se incidió en las principales novedades de interés para los profesionales y las últimas soluciones tecnológicas implementadas para agilizar las tareas del día a día.

Se prevé que la metacomunidad de atención ciudadana se reúna periódicamente para seguir compartiendo conocimiento y experiencias. Si no pudisteis asistir, podéis recuperar los materiales que se presentaron aquí: Cartera de servicios de atención ciudadana.

Meta… què? Metacomunitat d’Atenció Ciutadana

 

El passat divendres, 23 de febrer, va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la primera trobada de la Metacomunitat d’Atenció Ciutadana de la Generalitat. Hi van participar 160 professionals de la Generalitat que treballen en el camp de l’atenció ciutadana, tant des dels àmbits generalistes com especialitzats i des de canals digitals, telefònics i presencials.

L’objectiu d’aquesta trobada va ser constituir un espai de comunicació per connectar serveis i professionals de l’atenció ciutadana que, tot i estar dispersos en el territori, han d’interactuar i treballar col·laborativament per oferir respostes coherents a la ciutadania. La metacomunitat d’atenció ciutadana està integrada per diferents grups i equips de treball: des del grup de coordinadors d’atenció ciutadana als interlocutors funcionals de cada servei a les comunitats d’usuaris. Amb la constitució d’aquest model de relació, la Direcció General d’Atenció Ciutadana vol aconseguir coordinar esforços i generar sinergies estratègiques per optimitzar l’atenció a la ciutadania.

A més de repassar la cartera de serveis digitals, telefònics i presencials d’atenció ciutadana de què disposa la Generalitat, durant la trobada es va incidir en les principals novetats d’interès per als professionals i les darreres solucions tecnològiques implementades per agilitzar les tasques del dia a dia.

Es preveu que la metacomunitat d’atenció ciutadana es reuneixi periòdicament per seguir compartint coneixement i experiències. Si no hi vau poder assistir, podeu recuperar els materials que s’hi van presentar aquí: Cartera de serveis d’atenció ciutadana. 

 

Per una autèntica xarxa d’atenció ciutadana a la Generalitat

IMG_5051Ahir dilluns hi va haver la segona trobada presencial, en forma de metacomunitat, de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat (DGAC). És a dir, la xarxa on l’equip de la DGAC comparteix projectes i experiències amb tots els professionals dels departaments que gestionen serveis d’atenció ciutadana en format digital: xarxes socials, mòbils, webs, tràmits, imatges, dominis, missatgeria instantània, gestor de consultes i butlletins.

L’objectiu era una posada al dia dels serveis digitals i alinear tota l’organització per funcionar transversalment i, al capdavall, millorar l’atenció ciutadana, que és el nostre objectiu primordial.

Com a criteri general, se segueixen dos eixos de transformació dels canals digitals:

  1. Establiment d’una política d’usos de comunicació i relació en els diferents canals digitals d’atenció ciutadana. Què es publica a cada canal i com.
  2. Definició del cicle de vida de cada canal (obertura, activitat i tancament, segons mètriques d’impacte en relació amb els objectius inicials) i la consegüent racionalització de mitjans.

I, en la gestió diària d’aquests continguts, el model DGAC es basa en:

  1. Elaboració de peces informatives que expliquen els serveis de la Generalitat a partir del valor que aporten. Es parteix d’un contingut altament competitiu que es fan circular per tots els canals, explotant-lo al màxim, aplicant-lo als diferents usos dels canals digitals. Continguts agosarats i valents, útils per a les necessitats de la ciutadania.
  2. Al mateix temps, es procura comunicar aquests continguts en format gràfic. Ja siguin vídeos o infografies. El poder de comunicació de les imatges tan estàtiques com dinàmiques és molt més gran.

I, molt resumidament, es va fer esment dels projectes més nous que impulsa la DGAC:

  • gencatgram. És una base de dades que agrupa tots els canals digitals oficials de la Generalitat de Catalunya i la seva activitat. Un únic entorn aplega i transparenta dades de xarxes socials, aplicacions mòbils i en un futur de tràmits, webs i qualsevol canal digital que fins ara sols eren accessibles a les persones dels departaments i organismes responsables d’aquests serveis.
    Fomenta, mitjançant la compartició d’aquestes dades a través d’aquest web, la transparència i una avaluació crítica per part de la ciutadania i altres governs. Amb gencatgram és la ciutadania la qui monitoritza l’activitat del Govern i l’Administració a les xarxes socials, als webs, als serveis mòbils i altres canals digitals d’atenció ciutadana.
  • Siteimprove. És una eina de governança dels llocs web que transforma la manera de gestionar i comunicar la presència digital, la visibilitat completa del lloc web, la qualitat dels continguts i el comportament dels visitants. Per citar algunes funcionalitats: detecta enllaços trencats, analitza l’accessibilitat i l’usabilitat del web, estableix criteris de comunicació o altres.
  • Google Analytics. L’eina d’analítica que usa la Generalitat actualment, Webtrends, es discontinua. A partir de l’1 de gener de 2018 la Generalitat usarà Google Analytics.
  • Aplicacions web basades en la web progressiva. En el model de serveis mòbils de la Generalitat, es reduiran les aplicacions natives i s’incrementaran les desenvolupades en tecnologia progressiva. Aquestes apps actuen com una extensió web responsiu i aprofiten les potencialitats dels nous navegadors especialment en els dispositius mòbils; sobretot la georeferenciació, les notificacions push i l’emmagatzematge fora de línia (off-line).
  • Visualització de dades. La DGAC està treballant en una proposta infogràfica vàlida per al conjunt d’usos i organitzacions de l’òrbita de la Generalitat.
  • Viquipèdia. La Generalitat (departaments de Presidència, Afers Exteriors) ha signat un acord de col·laboració amb Amical Wikimedia per fomentar la reutilització de continguts i dades obertes de gencat, però també per dur a terme activitats conjuntes de formació i difusió de continguts en obert, organització d’activitats com ara viquimaratons i la promoció de pràctiques de voluntariat entre els professionals de la Generalitat.

I, per anar materialitzant projectes i avançar cap als objectius marcats, s’impulsa una nova forma d’organització i de relació amb tots els departaments. Serà crucial treballar amb una estructura reticular, de xarxa, amb cada departament, combinant les trobades presencials amb el contacte diari en format digital a l’aplicació corporativa Cercles. S’intentarà avançar en la definició d’un responsable d’atenció ciutadana que tingui una visió global dels canals d’atenció ciutadana i que faci de transmissor entre la DGAC i el seu departament.

Cartera de servicios digitales de atención ciudadana

Clig7eyUkAEyLRL.jpg large

La revolución tecnológica ha transformado la manera de ofrecer servicios a la ciudadanía. La ciudadanía pide servicios más ágiles y personalizados, que se adecuen a sus preferencias personales.
En la jornada “Cartera servicios digitales de atención ciudadana. Servicios para la experiencia ciudadana “, que tuvo lugar ayer en el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada, los profesionales de gencat repasaron la estrategia corporativa de los diversos servicios digitales que ofrecen (redes, móviles, webs, trámites , imágenes, dominios, mensajería instantánea, gestores de consultas, boletines, consultas) y avanzaron algunas de las futuras líneas de trabajo como la puesta en marcha de un bot del servicio de mensajería instantánea Telegram o la puesta en marcha de una cuenta corporativo de Periscope próximamente.

Cartera de serveis digitals d’atenció ciutadana

Clig7eyUkAEyLRL.jpg large

La revolució tecnològica ha transformat la manera d’oferir serveis a la ciutadania. La ciutadania demana serveis més àgils i personalitzats, que s’adeqüin a les seves preferències personals.

A la jornada “Cartera serveis digitals d’atenció ciutadana. Serveis per a l’experiència ciutadana”, que va tenir lloc ahir al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, els professionals de gencat van repassar l’estratègia corporativa dels diversos serveis digitals que s’ofereixen (xarxes, mòbils, webs, tràmits, imatges, dominis, missatgeria instantània, gestors de consultes, butlletins, consultes) i van avançar algunes de les futures línies de treball com la posada en marxa d’un bot del servei de missatgeria instantàniaTelegram o la posada en marxa d’un compte corporatiu de Periscope properament.

 

La Generalitat rediseñará la aplicación móvil gencat

GUX_APPgencat_RoadmapLa Generalitat ha llevado a cabo una consultoría para determinar las nuevas funciones y usos de la aplicación móvil gencat y también para enfocar la estrategia para el conjunto de los servicios móviles de la Generalitat. En el estudio participaron 18 personas de diferentes perfiles, de entre 18 y 55 años, que se conectan diariamente a internet y tienen un nivel alto de uso de internet y del móvil.

Con la nueva aplicación se ofrecerán contenidos más transversales para facilitar el acceso a la información y mejorar la experiencia de los usuarios, que ahora tienen que acceder a diferentes aplicaciones móviles u otros canales sin interacción entre sí.

Además, se diseñarán servicios más personalizados que se adapten a las necesidades de información y de estilos de vida, como mostrar información al usuario relacionada con una actividad que haga habitualmente en todos los canales (redes, web, móvil) y adelantarse a sus necesidades a través de un sistema de recomendaciones o información actualizada en tiempo real sobre equipamientos públicos, haciendo uso de la geolocalización.

La tramitación será uno de los ejes troncales de la aplicación, ya que se simplificará el acceso a los trámites y se trabajará para la implementación de un sistema alternativo a la certificación digital.

Más información

La Generalitat redissenyarà l’aplicació mòbil gencat

GUX_APPgencat_Roadmap
La Generalitat ha fet una consultoria per determinar les noves funcions i usos de la seva aplicació mòbil gencat i també per enfocar l’estratègia per al conjunt dels serveis mòbils de la Generalitat. En l’estudi van participar 18 persones de diferents perfils, d’entre 18 i 55 anys, que es connecten diàriament a internet i tenen un nivell alt d’ús d’internet i del mòbil.

Amb la nova aplicació s’oferiran continguts més transversals per facilitar l’accés a la informació i millorar l’experiència dels usuaris, que ara han d’accedir a diferents aplicacions mòbils o altres canals sense interacció entre si.

A més a més, es dissenyaran serveis més personalitzats que s’adaptin a les necessitats d’informació i d’estils de vida, com mostrar informació a l’usuari relacionada amb una activitat que faci habitualment en tots els canals (xarxes, web, mòbil) i avançar-se a les seves necessitats a través d’un sistema de recomanacions o  informació actualitzada en temps real sobre equipaments públics, fent ús de la geolocalització.

La tramitació esdevindrà un dels eixos troncals de l’aplicació, ja que se simplificarà l’accés als tràmits i es treballarà per a la implementació d’un sistema alternatiu a la certificació digital.

Més informació