Meta… què? Metacomunitat d’Atenció Ciutadana

 

El passat divendres, 23 de febrer, va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la primera trobada de la Metacomunitat d’Atenció Ciutadana de la Generalitat. Hi van participar 160 professionals de la Generalitat que treballen en el camp de l’atenció ciutadana, tant des dels àmbits generalistes com especialitzats i des de canals digitals, telefònics i presencials.

L’objectiu d’aquesta trobada va ser constituir un espai de comunicació per connectar serveis i professionals de l’atenció ciutadana que, tot i estar dispersos en el territori, han d’interactuar i treballar col·laborativament per oferir respostes coherents a la ciutadania. La metacomunitat d’atenció ciutadana està integrada per diferents grups i equips de treball: des del grup de coordinadors d’atenció ciutadana als interlocutors funcionals de cada servei a les comunitats d’usuaris. Amb la constitució d’aquest model de relació, la Direcció General d’Atenció Ciutadana vol aconseguir coordinar esforços i generar sinergies estratègiques per optimitzar l’atenció a la ciutadania.

A més de repassar la cartera de serveis digitals, telefònics i presencials d’atenció ciutadana de què disposa la Generalitat, durant la trobada es va incidir en les principals novetats d’interès per als professionals i les darreres solucions tecnològiques implementades per agilitzar les tasques del dia a dia.

Es preveu que la metacomunitat d’atenció ciutadana es reuneixi periòdicament per seguir compartint coneixement i experiències. Si no hi vau poder assistir, podeu recuperar els materials que s’hi van presentar aquí: Cartera de serveis d’atenció ciutadana. 

 

Gestionar redes sociales y medir su impacto. ¿Con qué modelo trabaja la Generalitat?

like image¿Cómo se puede sacar el máximo provecho a las redes sociales de las administraciones públicas o instituciones de gobierno? ¿Qué se puede hacer para monitorizar la actividad y conocer su impacto?

Los gestores de redes sociales corporativas del ámbito público a menudo se formulan estos dos interrogantes, sin encontrar una respuesta coherente y sólida. Por ello, la Generalitat de Cataluña ha decidido compartir su experiencia, explicar sus estrategias de dinamización de las cuentas que tiene en Twitter y exponer su modelo de monitorización de la interacción en las redes sociales. Os hacemos un adelanto en este nuevo post.

Consejos para el buen gobierno en Twitter

En marzo pasado, la Generalitat de Cataluña publicó el Manual de los gobiernos en Twitter, que define cómo debe ser la estrategia institucional de comunicación en Twitter. Si aún no lo habéis podido consultar, os resumimos en cuatro puntos los pilares del plan de acción de la Generalitat en Twitter:

  1. ¿Qué objetivos debe tener una cuenta institucional?
  • Servicio público. Mostrar la predisposición a ayudar al ciudadano para ofrecerle soluciones a sus necesidades.
  • Transparencia. La organización debe mostrarse tal como es, con naturalidad.
  • Calidad. Se deben ofrecer servicios de calidad siguiendo los protocolos establecidos.
  • Corresponsabilidad. Hay que tener en cuenta que se representa una institución pública y disponer de normas de convivencia y participación.
  • Participación. Fomentar la participación y participar, al mismo tiempo, en iniciativas ciudadanas.
  • Conocimiento abierto. Fomentar la reutilización de contenidos y datos abiertos.
  1. ¿Cómo se puede dar a conocer un nuevo perfil?
  • Construir red y comunidad. Seguir activamente a personas y organizaciones con intereses similares a los de la organización, para conversar, aprender y crear conocimiento.
  • Entablar conversación y establecer compromiso. Hay que interpelar a los miembros de la institución para que participen de la conversación y tejan una relación de confianza con los otros interlocutores (ciudadanía, entidades, empresas).
  • Contar con las personas influenciadores (influencers). Tener el apoyo de estas personas da prestigio y favorece que los mensajes lleguen a más personas y que se acaben haciendo seguidoras del perfil.
  1. ¿Qué explicar, cómo y cuándo?
  • Publicar mensajes claros, directos y resolutivos. Usar un lenguaje natural, con corrección lingüística y tono respetuoso.
  • Los contenidos deben ser relevantes, narrativos, actuales y multimedia.
  • Calendarizar todos los eventos y planificar contenidos de carácter atemporal.
  1. Cómo gestionar la interacción con la ciudadanía?
  • Se recomienda seguir perfiles corporativos de interés del ámbito o temática relacionada y que tengan un cierto impacto.
  • Aunque la prioridad son los contenidos propios, se pueden compartir tuits de otros perfiles cuando lo justifique el interés y veracidad de la información y la reputación del emisor.
  • Hay que evitar incluir sistemáticamente menciones para conseguir más retuits, excepto en la información de emergencia.
  • Hay que responder siempre a las quejas y consultas lo antes posible (a ser posible, en menos de dos horas).

Medir el impacto con gencatGRAM

Una vez ya está funcionando la comunicación a través de Twitter (y de las otras redes sociales), ¿cómo sabemos si el esfuerzo vale la pena? Para monitorizar la actividad y la interacción que tiene lugar, el Gobierno de Cataluña ha desarrollado una nueva aplicación: el gencatGRAM. Se trata de un cuadro de mando que registra los datos de Twitter, Facebook y blogs de la Generalitat relativo a contenidos, audiencia, comunidad y comparativa con otras cuentas. A medio plazo, gencatGRAM recogerá y compartirá, además, datos de Youtube e Instagram, aplicaciones móviles, mensajería instantánea, trámites, webs y cualquier canal de atención ciudadana. Esta base de datos se abrirá próximamente a través de una API pública.

El primer módulo de esta nueva infraestructura es la web de actividad de servicios digitales http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, que hace visibles los datos de actividad de los canales oficiales de la Generalitat en Twitter, Facebook y los blogs .

Pero, ¿por qué gencatGRAM es una aplicación innovadora y disruptiva? Por dos razones. Por un lado, no sólo ayuda a los gestores de las cuentas a evaluar el impacto de su actividad, sino que también otras cuentas pueden usar esta información para mejorar su presencia y aprender de perfiles más exitosos. Por el otro, gencatGRAM fomenta la transparencia y la gobernanza abierta, ya que es la ciudadanía quien monitora la actividad del Gobierno y la Administración en las redes sociales, en las webs, los servicios móviles y otros canales digitales de atención ciudadana. Es ella quien determina la eficacia y la validez de los recursos empleados.


¿Os animáis a navegar y explorar todas las posibilidades que ofrece gencatGRAM? Esperamos vuestro feedback. Y, recordad: todo lo que necesitáis saber para llevar a cabo una comunicación institucional exitosa lo encontraréis en el Manual de los gobiernos en Twitter. Leedlo, difundidlo, reutilizad-lo. ¡Mejoremos a partir de la experiencia compartida!

Gestionar xarxes socials i mesurar-ne l’impacte. Amb quin model treballa la Generalitat?

like imageCom es pot treure el màxim profit a les xarxes socials de les administracions públiques o institucions de govern? Què es pot fer per monitorar-ne l’activitat i conèixer-ne l’impacte?

Els gestors de xarxes socials corporatives de l’àmbit públic sovint es formulen aquests dos interrogants, sense trobar-hi una resposta coherent i sòlida. Per això, la Generalitat de Catalunya ha decidit compartir la seva experiència, explicar les seves estratègies de dinamització dels comptes que té a Twitter i exposar el seu model de monitoratge de la interacció a les xarxes socials. Us en fem cinc cèntims en aquest nou apunt.

Consells per al bon govern a Twitter

El mes de març passat, la Generalitat de Catalunya va publicar el Manual dels governs a Twitter, que defineix com ha de ser l’estratègia institucional de comunicació a Twitter. Si encara no l’heu pogut consultar, us resumim en quatre punts els pilars del pla d’acció de la Generalitat a Twitter:

  1. Quins objectius ha de tenir un compte institucional?
  • Servei públic. Mostrar la predisposició a ajudar el ciutadà per oferir-li solucions a les seves necessitats.
  • Transparència. L’organització s’ha de mostrar tal com és, amb naturalitat.
  • Qualitat. S’han d’oferir serveis de qualitat seguint els protocols establerts.
  • Corresponsabilitat. Cal tenir en compte que es representa una institució pública i disposar de normes de convivència i participació.
  • Participació. Fomentar la participació i participar, alhora, en iniciatives ciutadanes.
  • Coneixement obert. Fomentar la reutilització de continguts i dades obertes.
  1. Com es pot donar a conèixer un nou perfil?
  • Construir xarxa i comunitat. Seguir activament persones i organitzacions amb interessos semblants als de l’organització, per conversar-hi, aprendre’n i crear coneixement.
  • Entaular conversa i establir compromís. Cal interpel·lar els membres de la institució perquè participin de la conversa i teixeixin una relació de confiança amb els altres interlocutors (ciutadania, entitats, empreses).
  • Comptar amb les persones influenciadores (influencers). Tenir el suport d’aquestes persones dona prestigi i afavoreix que els missatges arribin a més persones i que s’acabin fent seguidores del perfil.
  1. Què explicar, com i quan?
  • Publicar missatges clars, directes i resolutius. Usar un llenguatge natural, amb correcció lingüística i to respectuós.
  • Els continguts han de ser rellevants, narratius, actuals i multimèdia.
  • Calendaritzar tots els esdeveniments i planificar continguts de caràcter atemporal.
  1. Com gestionar la interacció amb la ciutadania?
  • Es recomana seguir perfils corporatius d’interès de l’àmbit o temàtica relacionada i que tinguin un cert impacte.
  • Tot i que la prioritat són els continguts propis, es poden compartir tuits d’altres perfils quan ho justifiqui l’interès i veracitat de la informació i la reputació de l’emissor.
  • Cal evitar incloure sistemàticament mencions per aconseguir més retuits, excepte en la informació d’emergència.
  • Cal respondre sempre les queixes i consultes com més aviat millor (si pot ser, en menys de dues hores).

Mesurar l’impacte amb gencatGRAM

Un cop ja està funcionant la comunicació a través de Twitter (i de les altres xarxes socials), com sabem si l’esforç val la pena? Per monitorar l’activitat i la interacció que hi té lloc, el Govern de Catalunya ha desenvolupat una nova aplicació: el gencatGRAM. Es tracta d’un quadre de comandament que registra les dades de Twitter, Facebook i blogs de la Generalitat relatiu a continguts, audiència, comunitat i comparativa amb altres comptes. A mitjà termini, gencatGRAM recollirà i compartirà, a més, dades de Youtube i Instagram, aplicacions mòbils, missatgeria instantània, tràmits, webs i qualsevol canal d’atenció ciutadana. Aquesta base de dades s’obrirà properament a través d’una API pública.

El primer mòdul d’aquesta nova infraestructura és el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, que fa visibles les dades d’activitat dels canals oficials de la Generalitat a Twitter, Facebook i els blogs.

Però, per què gencatGRAM és una aplicació innovadora i disruptiva? Per dues raons. D’una banda, no solament ajuda els gestors dels comptes a avaluar l’impacte de la seva activitat, sinó que també altres comptes poden usar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre de perfils més reeixits. De l’altra, gencatGRAM fomenta la transparència i la governança oberta, ja que és la ciutadania qui monitora l’activitat del Govern i l’Administració a les xarxes socials, als webs, als serveis mòbils i altres canals digitals d’atenció ciutadana. És ella qui en determina l’eficàcia i la validesa dels recursos emprats.


Us engresqueu a navegar i explorar totes les possibilitats que ofereix gencatGRAM? Esperem el vostre feedback. I, recordeu: tot el que necessiteu saber per dur a terme una comunicació institucional reeixida ho trobareu al Manual dels governs a Twitter. Llegiu-lo, difoneu-lo, reutilitzeu-lo. Millorem-lo a partir de l’experiència compartida!

Comunicar en situacions d’emergència. El cas de @mossos i @emergenciescat

Els responsables de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya conformen una de les comunitats de professionals de l’Administració més actives pel que fa a la compartició del coneixement. Periòdicament es troben per plantejar dubtes comuns i identificar les estratègies més adients per resoldre’ls. El passat 12 de desembre ho van tornar a fer en el marc de la 22a CoP de xarxes socials de la Generalitat, celebrada a la seu del Departament d’Interior.

En aquesta ocasió, la sessió es va centrar en una qüestió que preocupa tots aquells que comuniquen a través de les xarxes socials corporatives: la gestió de crisis informatives en situacions d’emergència. La CoP va estar conduïda per Patrícia Plaja i Marc Homedes, responsables dels comptes de Twitter de @mossos i @emergenciescat, respectivament. La tasca que es va fer des d’aquests perfils durant els dies que van seguir els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del passat mes d’agost va servir com a exemple pràctic de com afrontar una crisi comunicativa a les xarxes i com a taula de debat per reflexionar sobre els aspectes a millorar.

Plaja i Homedes van fer un relat cronològic dels tuits més rellevants d’entre els més de 300 que van emetre entre el 17 i el 22 d’agost. Amb aquest repàs, van identificar les claus de l’èxit de la comunicació en una situació de col·lapse:

  1. Rapidesa en la primera reacció. El primer tuit, el més difícil de publicar, es va enviar deu minuts després que es produís l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona.
  2. Lideratge de la comunicació oficial. Els perfils de @mossos i @emergenciescat es van presentar com les úniques fonts oficials, tant per a la ciutadania com per als mitjans de comunicació. Només es va publicar informació confirmada i es van desmentir aquells rumors falsos que podien generar altres situacions d’emergència.
  3. Constància en les publicacions. Malgrat que no es disposés de noves informacions confirmades, es van emetre amb freqüència missatges que insistien que s’estava treballant en la investigació i que s’informaria de nous detalls tan aviat com fos possible. L’objectiu era transmetre una sensació de proximitat virtual i de control de la situació.
  4. Ús de diferents idiomes. Els missatges amb la informació de servei més rellevant es van publicar en català, castellà i anglès, de manera que poguessin arribar a totes les persones afectades.
  5. Compartició d’espai físic i autonomia en la presa de decisions. Els editors de xarxes van treballar des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), conjuntament amb els equips que estaven dirigint la gestió operativa de l’emergència i el Gabinet de Comunicació d’Interior. Els editors de xarxes, per tant, van tenir accés directe als fluxos d’informació. Aquest aspecte, unit a l’autonomia en la publicació dels missatges, va ser un dels factors més rellevants en l’èxit de la comunicació de la crisi.

Si no vau poder assistir a la CoP, podeu recuperar l’exposició de Plajas i Homedes en aquest vídeo. Podreu aprofitar la seva experiència a l’hora de generar el vostre propi protocol de gestió d’emergències? Teniu algun suggeriment o idea que pugui millorar la comunicació pública en una situació de col·lapse?

II Concurso de Ideas de la DGAC

IMG_9166Llega el cierre del año y, con él, el Concurso de Ideas de la Dirección General de Atención Ciudadana (DGAC) de la Generalitat. El pasado viernes, 15 de diciembre, se entregó el premio al ganador del concurso, en el que participaron trabajadores y colaboradores de esta unidad proponiendo una idea innovadora para mejorar las tareas del día a día y del trabajo en equipo.

Por segundo año consecutivo, el Concurso de Ideas ha creado un espacio de reflexión e innovación para aportar, de manera anónima, ideas de aplicación sencilla pero eficiente. Las ideas presentadas no sólo han sugerido reformulaciones en el uso de los recursos y espacios disponibles. También han promovido el descubrimiento de mejores experiencias para los profesionales, a partir del fomento de la empatía, la creatividad, la comunicación y la participación.

La dirección de la DGAC se ha comprometido a aplicar en las próximas semanas la idea ganadora, que propone elaborar un protocolo de actuación en situaciones de emergencia. Se trata de crear y compartir un documento claro y sencillo que contenga instrucciones directas sobre cómo reaccionar, cómo comunicar y a quien contactar para cada una de las situaciones posibles. Estas pautas serían complementarias, en el ámbito de la DGAC, del Protocolo de activación de la atención telefónica a los ciudadanos y afectados en caso de emergencia grave y alarma social, elaborado a nivel de la Generalitat.

El jurado del concurso también ha destacado la disrupción aportada por otras ideas finalistas, enfocadas a la compartición del conocimiento y la optimización del tiempo de trabajo individual y en equipo. Muchos de las sugerencias han presentado evoluciones sobre las ideas ganadoras de la primera edición del concurso, centradas en la transformación digital de la Administración y que ya han sido aplicadas a lo largo del año.

Algunas de estas ideas finalistas tienen muchas opciones de ser puestas en práctica:

  • Un Wallapop interno (o miniOBIS) a modo de tablero de anuncios de todo tipo de avisos y ofrecimientos que no es necesario que sean sólo de trabajo (servicios, productos, ideas).
  • Un ‘Trello’ (programa para gestionar proyectos) común para la DGAC para el seguimiento de los proyectos conjuntos.
  • Renombramiento de las salas y espacios comunitarios. De designaciones genéricas (sala ‘grande’, ‘del medio’, ‘de trabajo’) pasar a un nomenclátor común (de toponimia, de astros, montañas, etc.).
  • Visitas a unidades y puestos singulares del Departamento de la Presidencia, como actuación para fortalecer el conocimiento departamental o como fuente de provisión de contenidos a difundir en los canales gencat.

Este año se ha confirmado que la iniciativa de celebrar un concurso de ideas funciona. No sólo porque permite detectar necesidades del trabajo diario, sino también encontrar soluciones y ejecutarlas desde dentro. En la DGAC, el concurso ya es un imprescindible de la Navidad. ¿Os animáis a introducir esta práctica en vuestras organizaciones? Podría ser un buen propósito para el 2018, ¿verdad?

II Concurs d’Idees de la DGAC

IMG_9166Arriba el tancament de l’any i, amb ell, el Concurs d’Idees de la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) de la Generalitat. El passat divendres, 15 de desembre, es va entregar el guardó al guanyador del concurs, en què van participar treballadors i col·laboradors d’aquesta unitat proposant una idea innovadora per millorar les feines del dia a dia i del treball en equip.

Per segon any consecutiu, el Concurs d’Idees ha creat un espai de reflexió i innovació per aportar, de manera anònima, idees d’aplicació senzilla però eficient. Les idees presentades no solament han suggerit reformulacions en l’ús dels recursos i espais disponibles. També han promogut el descobriment de millors experiències per als professionals, a partir del foment de l’empatia, la creativitat, la comunicació i la participació.

La direcció de la DGAC s’ha compromès a aplicar en les properes setmanes la idea guanyadora, que proposa elaborar un protocol d’actuació en situacions d’emergència. Es tracta de crear i compartir un document clar i senzill que contingui instruccions directes sobre com reaccionar, com comunicar i a qui contactar per cada una de les situacions possibles. Aquestes pautes serien complementàries, en l’àmbit de la DGAC, del Protocol d’activació de l’atenció telefònica als ciutadans i afectats en cas d’emergència greu i alarma social, elaborat a nivell de la Generalitat.

El jurat del concurs també ha destacat la disrupció aportada per altres idees finalistes, enfocades a la compartició del coneixement i l’optimització del temps de treball individual i en equip. Molts dels suggeriments han presentat evolucions sobre les idees guanyadores de la primera edició del concurs, centrades en la transformació digital de l’Administració i que ja han estat aplicades al llarg de l’any.

Algunes d’aquestes idees finalistes tenen moltes opcions de ser posades en pràctica:

  • Un Wallapop intern (o miniOBIS) a mode de tauler d’anuncis de tota mena d’avisos i oferiments que no cal que siguin sols de feina (serveis, productes, idees).
  • Un ‘Trello’ (programa per gestionar projectes) comú per a la DGAC per al seguiment dels projectes conjunts.
  • Reanomenament de les sales i espais comunitaris. De designacions genèriques (sala ‘gran’, ‘del mig’, ‘de treball’) passar a un nomenclàtor comú (de toponímia, d’astres, muntanyes, etc.).
  • Visites a unitats i llocs singulars del Departament de la Presidència, com a actuació per enfortir el coneixement departamental o com a font de provisió de continguts a difondre en els canals gencat.

Enguany s’ha confirmat que la iniciativa de celebrar un concurs d’idees funciona. No solament perquè permet detectar necessitats de la feina diària, sinó també trobar-hi solucions i executar-les des de dins. A la DGAC, el concurs ja és un imprescindible del Nadal. Us animeu a introduir aquesta pràctica a la vostra organització? Podria ser un bon propòsit pel 2018, oi?

Made with Padlet

¿Cómo favorecer la transformación digital de la UE? ¡Opinad!

2017-11-14-PHOTO-00000006
Sede del Parlamento de Estonia, en Tallin.

Hace unos meses, os contábamos en un post en este blog que la Comisión Europea estaba trabajando para elaborar una nueva declaración ministerial sobre las políticas de la UE en materia de gobierno digital. El objetivo era superar las limitaciones de la Declaración de Malmö (2009) sobre gobierno electrónico, y conseguir disminuir la distancia política entre ciudadanía y gobiernos con respecto a, principalmente, confianza y participación.

Ahora este nuevo documento ya es una realidad. El pasado 6 de octubre, los representantes europeos encargados de esta materia aprobaron la Declaración de Tallin sobre Gobierno Digital, que marca los pasos a seguir durante los próximos años en este campo tanto a nivel nacional como supranacional.
A grandes rasgos, los principios que han inspirado la Declaración de Tallin son:

  1. Digital por defecto. Asegurar que los ciudadanos europeos interactúen digitalmente con las administraciones públicas y de la manera más accesible posible.
  2. Sólo una vez. Evitar que los ciudadanos tengan que proveer constantemente los mismos datos a las diferentes administraciones. Se pretende impulsar la colaboración y el intercambio de datos entre las distintas administraciones, tanto a nivel regional como nacional y europeo.
  3. Seguridad y confianza. Asegurar que los requisitos de privacidad se toman en consideración a la hora de diseñar servicios públicos y soluciones TIC.
  4. Transparencia. Mejorar la gestión que ciudadanos y empresas pueden hacer de sus datos personales recogidos por las administraciones públicas.
  5. Interoperabilidad. Impulsar la reutilización de soluciones tecnológicas compartidas y estandarizadas, y hacer más uso de soluciones y softwares libres.

¿Habéis aplicado alguna práctica innovadora que ayude a consolidar estos principios y que cualquier administración europea pueda incorporar? ¿Tenéis alguna necesidad específica en materia de gobierno abierto que consideráisque habría que resolver? Si es así, participad en la llamada pública que ha hecho la Comisión Europea para recoger ideas para el Plan de acción de Administración electrónica 2016-2020. La Comisión se compromete a ofrecer las propuestas a los Estados miembros para que las implementen.

El debate está en curso. No dejéis pasar la ocasión y proponed las ideas y actuaciones que creéis que garantizarán la transformación digital de Europa y la harán avanzar al ritmo que se necesita. ¡Tenéis tiempo hasta el 30 de noviembre!

Com afavorir la transformació digital de la UE? Opineu!

2017-11-14-PHOTO-00000006
Seu del Parlament d’Estònia, a Tallinn.

Fa uns mesos, us explicàvem en un apunt en aquest blog que la Comissió Europea estava treballant per elaborar una nova declaració ministerial sobre les polítiques de la UE en matèria de govern digital. L’objectiu era superar les limitacions de la Declaració de Malmö (2009) sobre govern electrònic, i aconseguir disminuir la distància política entre ciutadania i governs pel que fa a, principalment, confiança i participació.

Ara aquest nou document ja és una realitat. El passat 6 d’octubre, els representants europeus encarregats d’aquesta matèria van aprovar la Declaració de Tallinn sobre Govern Digital, que marca els passos a seguir durant els propers anys en aquesta matèria tant a nivell nacional com supranacional.
A grans trets, els principis que han inspirat la Declaració de Tallinn són:

  1. Digital per defecte. Assegurar que els ciutadans europeus interactuïn digitalment amb les administracions públiques i de la manera més accessible possible.
  2. Només una vegada. Evitar que els ciutadans hagin de proveir constantment les mateixes dades a les diferents administracions. Es pretén impulsar la col·laboració i l’intercanvi de dades entre les diverses administracions, tant a nivell regional com nacional i europeu.
  3. Seguretat i confiança. Assegurar que els requisits de privadesa es prenen en consideració a l’hora de dissenyar serveis públics i solucions TIC.
  4. Transparència. Millorar la gestió que ciutadans i empreses poden fer de les seves dades personals recollides per les administracions públiques.
  5. Interoperabilitat. Impulsar la reutilització de solucions tecnològiques compartides i estandarditzades, i fer més ús de solucions i programaris lliures.

Heu aplicat alguna pràctica innovadora que ajudi a consolidar aquests principis i que qualsevol administració europea pugui incorporar? Teniu alguna necessitat específica en matèria de govern obert que considereu que caldria resoldre? Si és així, participeu a la crida pública que ha fet la Comissió Europea per recollir idees pel Pla d’acció d’Administració electrònica 2016-2020. La Comissió es compromet a oferir les propostes als Estats membres perquè les implementin.

El debat està en curs. No deixeu passar l’ocasió i proposeu les idees i actuacions que cregueu que garantiran la transformació digital d’Europa i la faran avançar al ritme que es necessita. Teniu temps fins els 30 de novembre!

Innovación aplicada. El I Concurso de Ideas de la DGAC, un año después

concurs_proposta2Hace prácticamente un año, la Dirección General de Atención Ciudadana de la Generalitat de Cataluña convocó el I Concurso de Ideas de la DGAC, con el que animaba a todos los trabajadores y colaboradores de esta unidad a proponer una idea innovadora que mejorara los trabajos del día a día y del trabajo en equipo. Se trataba de crear un espacio de reflexión para aportar, de manera anónima, ideas de aplicación sencilla pero eficiente. Además, en la convocatoria, la Dirección se comprometía a aplicar la idea ganadora lo antes posible.

Hoy, casi un año después, se ha implementado al 100% la propuesta ganadora: crear una agenda compartida por todos los miembros de la DGAC donde se anoten todos los eventos relevantes relacionados con la tarea de cada equipo y contribuir así a compartir el conocimiento.
Así, el pasado mes de enero se puso en marcha un calendario compartido de Outlook que todos los trabajadores pueden visualizar y editar. No sólo se utiliza para convocar reuniones transversales o actos de agenda, sino que también se está empleando para compartir noticias significativas en el ámbito de trabajo y poner en común los logros alcanzados o por alcanzar. Con esta herramienta, se ha conseguido generar un canal de comunicación fluida entre las diferentes áreas que integran la DGAC y se ha avanzado en la creación de equipos de trabajo transversales y cohesionados.

Ésta, sin embargo, no ha sido la única propuesta surgida del I Concurso de Ideas que se ha consolidado. Entre otras ideas finalistas, destaca muy especialmente la propuesta de eliminar el papel en la gestión diaria de la DGAC. El proyecto era ambicioso, pero se ha implementado completamente para cumplir con este principio: menos papel para facilitar el uso de los servicios y abaratar costes.
A día de hoy, el papel ha desaparecido de las mesas, estanterías y otros espacios físicos de la DGAC, así como en la gestión interna administrativa. En el día a día, sólo se utiliza temporalmente durante las fases de un proyecto, con la condición de que el documento definitivo tendrá únicamente formato digital.

El balance de la aplicación de las ideas de innovación en la DGAC es, por tanto, altamente positivo porque ha permitido no sólo detectar necesidades en el trabajo diario, sino también encontrar soluciones y ejecutarlas desde dentro.

Tanto si formáis parte de las administraciones públicas como de organizaciones o empresas, os animamos a abrir vuestro propio concurso de ideas. ¿Compartiréis con nosotros vuestras fórmulas de innovación?

Innovació aplicada. El I Concurs d’Idees de la DGAC, un any després

concurs_proposta2Fa pràcticament un any, la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya va convocar el I Concurs d’Idees de la DGAC, amb què animava tots els treballadors i col·laboradors d’aquesta unitat a proposar una idea innovadora que millorés les feines del dia a dia i del treball en equip. Es tractava de crear un espai de reflexió per aportar, de manera anònima, idees d’aplicació senzilla però eficient. A més a més, en la convocatòria, la Direcció es comprometia a aplicar la idea guanyadora com més aviat millor.

Avui, quasi un any després, s’ha implementat al 100% la proposta guanyadora: crear una agenda compartida per tots els membres de la DGAC on s’anotin tots els esdeveniments rellevants relacionats amb la tasca de cada equip i contribuir així a compartir el coneixement.
Així, el mes de gener passat es va posar en marxa un calendari compartit d’Outlook que tots els treballadors poden visualitzar i editar. No només s’utilitza per convocar reunions transversals o actes d’agenda, sinó que també s’està emprant per compartir notícies significatives dins l’àmbit de treball i posar en comú les fites assolides o per assolir. Amb aquesta eina, s’ha aconseguit generar un canal de comunicació fluida entre les diferents àrees que integren la DGAC i s’ha avançat en la creació d’equips de treball transversals i cohesionats.

Aquesta, però, no ha estat l’única proposta sorgida del I Concurs d’Idees que s’ha consolidat. Entre altres idees finalistes, destaca molt especialment la proposta d’eliminar el paper en la gestió diària de la DGAC.  El projecte era ambiciós, però s’ha implementat completament per complir amb aquest principi: menys paper per facilitar l’ús dels serveis i abaratir costos.
A dia d’avui, el paper ha desaparegut de les taules, prestatgeries i altres espais físics de la DGAC, així com en la gestió interna administrativa. En el dia a dia, només s’utilitza temporalment durant les fases d’un projecte, amb el benentès que el document definitiu tindrà únicament format digital.

El balanç de l’aplicació de les idees d’innovació a la DGAC és, per tant, altament positiu perquè ha permès no solament detectar necessitats en la feina diària, sinó també trobar-hi solucions i executar-les des de dins.

Tant si formeu part de les administracions públiques com d’organitzacions o empreses, us engresquem a obrir el vostre propi concurs d’idees. Compartireu amb nosaltres les vostres fórmules d’innovació?