Hacemos pública la cartografía «secreta» de Cataluña

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

¿Cómo ha cambiado el territorio catalán en los últimos 710 años?, ¿Cómo se ha urbanizado?, ¿Cómo han avanzado las ciudades y se han multiplicado los puertos? Ahora podremos saberlo más allá de la memoria de nuestros abuelos y abuelas («cuando yo era joven, todo esto eran campos»). El Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña (ICGC) ha puesto en marcha una aplicación web, el Comparador histórico del territorio, para comparar imágenes aéreas de 1945 con imágenes actuales y extraerlas en formato GIF. Casi tres cuartos de siglo resumidos en un GIF animado que nos deja entrever como cambian las cosas entre los clics de dos fotografías tomadas en dos realidades históricas muy distintas. La Cataluña de finales de la segunda guerra mundial y la actual.

El Comparador es un proyecto más ambicioso de lo que parece y es posible gracias a una operación militar acordada a finales de la segunda guerra mundial por la inteligencia de los Estados Unidos y el Reino Unido. El desembarco de Normandía convenció a los aliados de la necesidad de obtener una buena cartografía de Europa y, una vez acabada la guerra, aviones de los Estados Unidos realizaron vuelos fotogramétricos en buena parte del Continente y el Nord de África. La misión se llamó Proyecto Casey Jones y se archivó como alto secreto. Las imágenes obtenidas son muy valiosas por su antigüedad y cobertura del territorio, aunque no estuvieron disponibles hasta el año 2014.

El Instituto ha recopilado estas imágenes, las ha montado y las ha situado en un contexto histórico que nos sea útil para hacer comparaciones. Además, el código fuente está a disposición de la ciudadanía para que reutilice las imágenes que genera esta aplicación y crear productos y servicios. El código se encuentra en el repositorio en línea que la Generalitat tiene en GitHub, impulsado por la Dirección General de Atención Ciudadana. De esta manera, se potencia el trabajo en red propio de la sociedad digital.

Github es una plataforma para elaborar contenidos de manera colaborativa. Lo usan, por ejemplo, el parlamento alemán, el estado de Nueva York y el gobierno del Reino Unido para compartir documentación y herramientas con la ciudadanía. En el repositorio de la Generalitat podrán encontrar guías y aplicaciones diversas, además de la aplicación que acaba de crear el Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña.

Bien mirado, es curioso como unas fotografías secretas hechas por un servicio de inteligencia han acabado en una aplicación de código abierto y en un repositorio público al que puede acceder todo el mundo. Quizás ha cambiado algo más que el paisaje en estos 70 años.

El ingenio da por horas de entretenimiento, aunque os proponemos empezar por las costas catalanas, donde el cambio es espectacular. El puerto de Badalona, ​​la zona del Fórum de Barcelona, ​​el Aeropuerto del Prat, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita e incluso zonas más protegidas, como Cadaqués o el Delta del Ebro, han cambiado radicalmente. En el interior se puede ver como la urbanización ha avanzado siguiendo el curso de los ríos Llobregat y Ter; han crecido los embalses y La Cerdanya se ha convertido en un área de segundas residencias. Seguramente un particular todavía verá más cambios. Echen un vistazo y dejen un comentario: ¿cómo se ha transformado su pueblo o ciudad?

Fem pública la cartografia secreta de Catalunya

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com ha canviat el territori català en els darrers 70 anys, com s’ha urbanitzat el territori, com han avançat les ciutats i s’han multiplicat els ports? Ara ho podrem saber més enllà de la memòria dels nostres avis («quan jo era jove, tot això eren camps»). L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha posat en marxa una aplicació web, el Comparador històric del territori, per comparar imatges aèries de 1945 amb l’actualitat i extreure-les en format GIF. Gairebé tres quarts de segle resumits en un GIF animat que ens deixa entreveure com canvien les coses entre els clics de dues fotografies fetes en dues realitats històriques molt diferents. La Catalunya de finals de la segona guerra mundial i l’actual.

El Comparador és un projecte més ambiciós del que pot semblar a un cop d’ull i és possible gràcies a una operació militar acordada a les acaballes de la segona mundial per la intel·ligència dels Estats Units i el Regne Unit. El desembarcament de Normandia va convèncer els aliats de la necessitat d’obtenir una bona cartografia d’Europa i, un cop acabada la guerra, avions dels Estats Units van fer vols fotogramètrics per bona part del continent i el Nord d’Àfrica. La missió es va anomenar Projecte Casey Jones i es va qualificar d’alt secret. Les imatges obtingudes són molt valuoses per la seva antiguitat i cobertura del territori tot i que no van estar disponibles fins l’any 2014.

L’Institut ha recopilat aquestes imatges, les ha muntat i les ha situat en un context històric que ens sigui útil per fer comparacions. A més, el codi font està a disposició de la ciutadania perquè reutilitzi les imatges que genera aquesta aplicació per crear nous productes i serveis. Trobareu el codi al repositori en línia que la Generalitat té a GitHub, impulsat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana. D’aquesta manera, es potencia el treball en xarxa propi de la societat digital.

Github és una plataforma per elaborar continguts de manera col·laborativa. El fan servir, per exemple, el parlament alemany, l’estat de Nova York i el govern del Regne Unit per compartir documentació i eines amb la ciutadania. Al repositori de la Generalitat hi podeu trobar guies i aplicacions diverses, a més de l’aplicació que acaba de crear l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Ben mirat, és curiós com unes fotografies secretes fetes per un servei d’intel·ligència han acabat apareixent en una aplicació de codi obert i en un repositori públic al qual pot accedir tothom. Potser ha canviat alguna cosa més que el paisatge en aquests 70 anys.

L’enginy dona per hores d’entreteniment, tot i que us proposem començar per les costes catalanes, on el canvi és espectacular. El port de Badalona, la zona del Fòrum de Barcelona, l’Aeroport del Prat, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i fins i tot zones més protegides, com Cadaqués o el Delta de l’Ebre, han canviat radicalment. A l’interior es pot veure com la urbanització ha avançat seguint el curs dels rius Llobregat i Ter; han crescut els embassaments i la Cerdanya s’ha convertit en un àrea de segones residències. Segurament, si us ho mireu, encara hi veureu més canvis. Feu-hi un cop d’ull i, si us va bé, escriviu un comentari: com s’ha transformat el vostre poble o ciutat?

Towards a society of data and algorithms

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

From a device display through to a forum on service innovations. This could well be the concluding assessment of the most recent edition of the Mobile World Congress (MWC18). The event has definitively shifted from being a mobile trade show to a space for considering the uses and objectives that software developments should be aiming at. Indeed, this year it was shown that in the creative process one first needs to think about optimising services for people, and then about the technology that can make this possible.

From this perspective, new features for mobile devices have taken a secondary role to the apps that are expected to improve people’s lives in the very near future. From tele-assistance to 5G-connected medical interventions and even initiatives to eradicate poverty, the fields of healthcare and social services are those that are set to benefit the most from the applied innovations presented at MWC18. Predictive algorithms were also a key feature. A good example of this is the system developed by the UAB Computer Vision Centre to estimate the number of people in large crowds by means of both static and moving images, with a much lower margin for error than has been achieved to date.

The technologies that enable these stellar services on show at MWC18 are no secret: Artificial Intelligence and the Internet of Things (IoT). What do they have in common? On the one hand, their objective: to interconnect objects and humans. And on the other, data; their raison d’être. Because any IoT or artificial intelligence app inevitably needs to collect and analyse data.

It is in this area that public administrations have a fundamental role to play. Which? Probably their most important mission in this respect is to guarantee equal access to data. The idea is that everyone, regardless of their socio-economic situation, is able to use, process and re-use public data in order to innovate in goods and services, take more efficient decisions, and improve all kinds of processes.

In the immediate aftermath of the MWC, which this year was more high-tech than ever, we can confirm that we are embarking on a fourth industrial revolution that will give rise to a society of data and algorithms. Now is the time, therefore, to create spaces for sharing ideas within public organisations which must ensure equal opportunities for accessing this society. For some years now the Government of Catalonia has been implementing a decisive policy to open up data and promote its re-use; and now, almost certainly, its task will be to ensure that open data does not become another digital and social gap.
You are all very welcome to participate and share your own ideas and experiences and how you think public institutions can better promote equality in accessing data.

Hacia una sociedad de datos y algoritmos

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Del expositor de dispositivos al foro de innovación en los servicios. Esta podría ser la conclusión valorativa de lo que ha dado de sí la última edición del Mobile World Congress (MWC18). Definitivamente, ha dejado de ser una feria de móviles para convertirse en un espacio de reflexión sobre los usos y objetivos que deben tener los desarrollos de software. En efecto, este año se ha evidenciado que, en el proceso creativo, primero hay que pensar en la optimización de los servicios a las personas y, después, en la tecnología que la hará posible.

Desde esta perspectiva, las novedades en las prestaciones de los dispositivos han cedido el protagonismo a las aplicaciones que deben mejorar, a muy corto plazo, la vida de las personas. De la teleasistencia a los quirófanos conectados con 5G e, incluso, a las iniciativas para erradicar la pobreza, los ámbitos de la salud y los servicios sociales han sido los que más innovación aplicada han presentado en el MWC18. También los algoritmos predictivos han sido una pieza clave. Un buen ejemplo es el sistema desarrollado por el Centro de Visión por Computador de la UAB, para hacer estimaciones del número de personas presentes en una aglomeración en imágenes tanto estáticas como en movimiento con el margen de error más bajo alcanzado hasta ahora.

Las tecnologías que hacen posible los servicios estrella presentados en el MWC18 tienen dos nombres propios: inteligencia artificial e internet de las cosas (IoT, Internet of Things). ¿Qué tienen en común? Por un lado, su objetivo, la interconexión de objetos y humanos. Por otro, los datos, que son su núcleo de origen. Porque cualquier aplicación de la IoT o de inteligencia artificial necesita indefectiblemente recoger datos y analizarlos.

Es en este punto donde las administraciones públicas deben jugar un rol fundamental. ¿Cuál? Probablemente, su misión más relevante en este sentido es garantizar la equidad en el acceso a los datos. Se trata de que todo el mundo, independientemente de su contexto socioeconómico, pueda consumir los datos públicos, procesarlos y reutilizarlos para innovar bienes y servicios, tomar decisiones más eficientes y mejorar todo tipo de procesos.

En plena resaca del Mobile, que ha sido más tech que nunca, podemos constatar que nos encontramos ante una cuarta revolución industrial que dará lugar a una sociedad de datos y algoritmos. Es momento, por tanto, de crear espacios de compartición de ideas dentro de las organizaciones públicas que han de asegurar la igualdad de oportunidades en el acceso a esta sociedad. La Generalidad de Cataluña hace años que impulsa una decidida política de apertura de datos y fomento de la reutilización; y ahora seguramente le tocará lidiar para que el open data no se convierta en una nueva brecha digital y social.
Sois todos bienvenidos a participar y compartir vuestras propuestas y experiencias: ¿de qué manera pensáis que las instituciones públicas pueden favorecer mejor la equidad en el acceso a los datos?

Cap a una societat de dades i algoritmes

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De l’expositor de dispositius al fòrum d’innovació en els serveis. Aquesta podria ser la conclusió valorativa del que ha donat de sí la darrera edició del Mobile World Congress (MWC18). Definitivament, ha deixat de ser una fira de mòbils per esdevenir un espai de reflexió sobre els usos i objectius que han de tenir els desenvolupaments de programari. En efecte, enguany s’ha evidenciat que, en el procés creatiu, primer cal pensar en l’optimització dels serveis a les persones i, després, en la tecnologia que l’ha de fer possible.

Des d’aquesta perspectiva, les novetats en les prestacions dels dispositius han cedit el protagonisme a les aplicacions que han de millorar, a molt curt termini, la vida de les persones. Des de la teleassistència als quiròfans connectats amb 5G i, fins i tot, a les iniciatives per erradicar la pobresa, els àmbits de la salut i els serveis socials han estat els que més innovació aplicada han presentat al MWC18. També els algoritmes predictius han estat una peça clau. N’és un bon exemple el sistema desenvolupat pel Centre de Visió per Computador de la UAB, per fer estimacions del nombre de persones presents en una aglomeració en imatges tant estàtiques com en moviment amb el marge d’error més baix aconseguit fins ara.

Les tecnologies que fan possible els serveis estrella presentats al MWC18 tenen dos noms propis: intel·ligència artificial i internet de les coses (IoT, Internet of Things). Què tenen en comú? D’una banda, el seu objectiu, la interconnexió d’objectes i humans. De l’altra, les dades, que són el seu nucli d’origen. Perquè qualsevol aplicació de la IoT o d’intel·ligència artificial necessita indefectiblement recollir dades i analitzar-les.

És en aquest punt on les administracions públiques han de jugar un rol fonamental. Quin? Probablement, la seva missió més rellevant en aquest sentit és garantir l’equitat en l’accés a les dades. Es tracta que tothom, independentment del seu context socioeconòmic, pugui consumir les dades públiques, processar-les i reutilitzar-les per innovar béns i serveis, prendre decisions més eficients i millorar tota mena de processos.

En plena ressaca del Mobile, que ha estat més tech que mai, podem constatar que som davant d’una quarta revolució industrial que donarà lloc a una societat de dades i algoritmes. És moment, per tant, de crear espais de compartició d’idees dins de les organitzacions públiques que han d’assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a aquesta societat. La Generalitat de Catalunya fa anys que impulsa una decidida política d’obertura de dades i foment de la reutilització; i ara segurament li tocarà bregar perquè l’open data no esdevingui una nova bretxa digital i social.
Sou tots benvinguts a participar i compartir les vostres propostes i experiències: ¿de quina manera penseu que les institucions públiques poden afavorir millor l’equitat en l’accés a les dades?

Meta… qué? Metacomunidad de Atención Ciudadana

 

El pasado viernes, 23 de febrero, tuvo lugar en el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada el primer encuentro de la Metacomunidad de Atención Ciudadana de la Generalitat. Participaron 160 profesionales de la Generalitat que trabajan en el campo de la atención ciudadana, tanto desde los ámbitos generalistas como especializados y desde canales digitales, telefónicos y presenciales.

El objetivo de este encuentro fue constituir un espacio de comunicación para conectar servicios y profesionales de la atención ciudadana que, a pesar de estar dispersos en el territorio, deben interactuar y trabajar colaborativamente para ofrecer respuestas coherentes a la ciudadanía. La metacomunidad de atención ciudadana está integrada por diferentes grupos y equipos de trabajo: desde el grupo de coordinadores de atención ciudadana a los interlocutores funcionales de cada servicio a las comunidades de usuarios. Con la constitución de este modelo de relación, la Dirección General de Atención Ciudadana quiere conseguir coordinar esfuerzos y generar sinergias estratégicas para optimizar la atención a la ciudadanía.

Además de repasar la cartera de servicios digitales, telefónicos y presenciales de atención ciudadana de que dispone la Generalitat, durante el encuentro se incidió en las principales novedades de interés para los profesionales y las últimas soluciones tecnológicas implementadas para agilizar las tareas del día a día.

Se prevé que la metacomunidad de atención ciudadana se reúna periódicamente para seguir compartiendo conocimiento y experiencias. Si no pudisteis asistir, podéis recuperar los materiales que se presentaron aquí: Cartera de servicios de atención ciudadana.

Meta… què? Metacomunitat d’Atenció Ciutadana

 

El passat divendres, 23 de febrer, va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la primera trobada de la Metacomunitat d’Atenció Ciutadana de la Generalitat. Hi van participar 160 professionals de la Generalitat que treballen en el camp de l’atenció ciutadana, tant des dels àmbits generalistes com especialitzats i des de canals digitals, telefònics i presencials.

L’objectiu d’aquesta trobada va ser constituir un espai de comunicació per connectar serveis i professionals de l’atenció ciutadana que, tot i estar dispersos en el territori, han d’interactuar i treballar col·laborativament per oferir respostes coherents a la ciutadania. La metacomunitat d’atenció ciutadana està integrada per diferents grups i equips de treball: des del grup de coordinadors d’atenció ciutadana als interlocutors funcionals de cada servei a les comunitats d’usuaris. Amb la constitució d’aquest model de relació, la Direcció General d’Atenció Ciutadana vol aconseguir coordinar esforços i generar sinergies estratègiques per optimitzar l’atenció a la ciutadania.

A més de repassar la cartera de serveis digitals, telefònics i presencials d’atenció ciutadana de què disposa la Generalitat, durant la trobada es va incidir en les principals novetats d’interès per als professionals i les darreres solucions tecnològiques implementades per agilitzar les tasques del dia a dia.

Es preveu que la metacomunitat d’atenció ciutadana es reuneixi periòdicament per seguir compartint coneixement i experiències. Si no hi vau poder assistir, podeu recuperar els materials que s’hi van presentar aquí: Cartera de serveis d’atenció ciutadana. 

 

Gestionar redes sociales y medir su impacto. ¿Con qué modelo trabaja la Generalitat?

like image¿Cómo se puede sacar el máximo provecho a las redes sociales de las administraciones públicas o instituciones de gobierno? ¿Qué se puede hacer para monitorizar la actividad y conocer su impacto?

Los gestores de redes sociales corporativas del ámbito público a menudo se formulan estos dos interrogantes, sin encontrar una respuesta coherente y sólida. Por ello, la Generalitat de Cataluña ha decidido compartir su experiencia, explicar sus estrategias de dinamización de las cuentas que tiene en Twitter y exponer su modelo de monitorización de la interacción en las redes sociales. Os hacemos un adelanto en este nuevo post.

Consejos para el buen gobierno en Twitter

En marzo pasado, la Generalitat de Cataluña publicó el Manual de los gobiernos en Twitter, que define cómo debe ser la estrategia institucional de comunicación en Twitter. Si aún no lo habéis podido consultar, os resumimos en cuatro puntos los pilares del plan de acción de la Generalitat en Twitter:

  1. ¿Qué objetivos debe tener una cuenta institucional?
  • Servicio público. Mostrar la predisposición a ayudar al ciudadano para ofrecerle soluciones a sus necesidades.
  • Transparencia. La organización debe mostrarse tal como es, con naturalidad.
  • Calidad. Se deben ofrecer servicios de calidad siguiendo los protocolos establecidos.
  • Corresponsabilidad. Hay que tener en cuenta que se representa una institución pública y disponer de normas de convivencia y participación.
  • Participación. Fomentar la participación y participar, al mismo tiempo, en iniciativas ciudadanas.
  • Conocimiento abierto. Fomentar la reutilización de contenidos y datos abiertos.
  1. ¿Cómo se puede dar a conocer un nuevo perfil?
  • Construir red y comunidad. Seguir activamente a personas y organizaciones con intereses similares a los de la organización, para conversar, aprender y crear conocimiento.
  • Entablar conversación y establecer compromiso. Hay que interpelar a los miembros de la institución para que participen de la conversación y tejan una relación de confianza con los otros interlocutores (ciudadanía, entidades, empresas).
  • Contar con las personas influenciadores (influencers). Tener el apoyo de estas personas da prestigio y favorece que los mensajes lleguen a más personas y que se acaben haciendo seguidoras del perfil.
  1. ¿Qué explicar, cómo y cuándo?
  • Publicar mensajes claros, directos y resolutivos. Usar un lenguaje natural, con corrección lingüística y tono respetuoso.
  • Los contenidos deben ser relevantes, narrativos, actuales y multimedia.
  • Calendarizar todos los eventos y planificar contenidos de carácter atemporal.
  1. Cómo gestionar la interacción con la ciudadanía?
  • Se recomienda seguir perfiles corporativos de interés del ámbito o temática relacionada y que tengan un cierto impacto.
  • Aunque la prioridad son los contenidos propios, se pueden compartir tuits de otros perfiles cuando lo justifique el interés y veracidad de la información y la reputación del emisor.
  • Hay que evitar incluir sistemáticamente menciones para conseguir más retuits, excepto en la información de emergencia.
  • Hay que responder siempre a las quejas y consultas lo antes posible (a ser posible, en menos de dos horas).

Medir el impacto con gencatGRAM

Una vez ya está funcionando la comunicación a través de Twitter (y de las otras redes sociales), ¿cómo sabemos si el esfuerzo vale la pena? Para monitorizar la actividad y la interacción que tiene lugar, el Gobierno de Cataluña ha desarrollado una nueva aplicación: el gencatGRAM. Se trata de un cuadro de mando que registra los datos de Twitter, Facebook y blogs de la Generalitat relativo a contenidos, audiencia, comunidad y comparativa con otras cuentas. A medio plazo, gencatGRAM recogerá y compartirá, además, datos de Youtube e Instagram, aplicaciones móviles, mensajería instantánea, trámites, webs y cualquier canal de atención ciudadana. Esta base de datos se abrirá próximamente a través de una API pública.

El primer módulo de esta nueva infraestructura es la web de actividad de servicios digitales http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, que hace visibles los datos de actividad de los canales oficiales de la Generalitat en Twitter, Facebook y los blogs .

Pero, ¿por qué gencatGRAM es una aplicación innovadora y disruptiva? Por dos razones. Por un lado, no sólo ayuda a los gestores de las cuentas a evaluar el impacto de su actividad, sino que también otras cuentas pueden usar esta información para mejorar su presencia y aprender de perfiles más exitosos. Por el otro, gencatGRAM fomenta la transparencia y la gobernanza abierta, ya que es la ciudadanía quien monitora la actividad del Gobierno y la Administración en las redes sociales, en las webs, los servicios móviles y otros canales digitales de atención ciudadana. Es ella quien determina la eficacia y la validez de los recursos empleados.


¿Os animáis a navegar y explorar todas las posibilidades que ofrece gencatGRAM? Esperamos vuestro feedback. Y, recordad: todo lo que necesitáis saber para llevar a cabo una comunicación institucional exitosa lo encontraréis en el Manual de los gobiernos en Twitter. Leedlo, difundidlo, reutilizad-lo. ¡Mejoremos a partir de la experiencia compartida!

Gestionar xarxes socials i mesurar-ne l’impacte. Amb quin model treballa la Generalitat?

like imageCom es pot treure el màxim profit a les xarxes socials de les administracions públiques o institucions de govern? Què es pot fer per monitorar-ne l’activitat i conèixer-ne l’impacte?

Els gestors de xarxes socials corporatives de l’àmbit públic sovint es formulen aquests dos interrogants, sense trobar-hi una resposta coherent i sòlida. Per això, la Generalitat de Catalunya ha decidit compartir la seva experiència, explicar les seves estratègies de dinamització dels comptes que té a Twitter i exposar el seu model de monitoratge de la interacció a les xarxes socials. Us en fem cinc cèntims en aquest nou apunt.

Consells per al bon govern a Twitter

El mes de març passat, la Generalitat de Catalunya va publicar el Manual dels governs a Twitter, que defineix com ha de ser l’estratègia institucional de comunicació a Twitter. Si encara no l’heu pogut consultar, us resumim en quatre punts els pilars del pla d’acció de la Generalitat a Twitter:

  1. Quins objectius ha de tenir un compte institucional?
  • Servei públic. Mostrar la predisposició a ajudar el ciutadà per oferir-li solucions a les seves necessitats.
  • Transparència. L’organització s’ha de mostrar tal com és, amb naturalitat.
  • Qualitat. S’han d’oferir serveis de qualitat seguint els protocols establerts.
  • Corresponsabilitat. Cal tenir en compte que es representa una institució pública i disposar de normes de convivència i participació.
  • Participació. Fomentar la participació i participar, alhora, en iniciatives ciutadanes.
  • Coneixement obert. Fomentar la reutilització de continguts i dades obertes.
  1. Com es pot donar a conèixer un nou perfil?
  • Construir xarxa i comunitat. Seguir activament persones i organitzacions amb interessos semblants als de l’organització, per conversar-hi, aprendre’n i crear coneixement.
  • Entaular conversa i establir compromís. Cal interpel·lar els membres de la institució perquè participin de la conversa i teixeixin una relació de confiança amb els altres interlocutors (ciutadania, entitats, empreses).
  • Comptar amb les persones influenciadores (influencers). Tenir el suport d’aquestes persones dona prestigi i afavoreix que els missatges arribin a més persones i que s’acabin fent seguidores del perfil.
  1. Què explicar, com i quan?
  • Publicar missatges clars, directes i resolutius. Usar un llenguatge natural, amb correcció lingüística i to respectuós.
  • Els continguts han de ser rellevants, narratius, actuals i multimèdia.
  • Calendaritzar tots els esdeveniments i planificar continguts de caràcter atemporal.
  1. Com gestionar la interacció amb la ciutadania?
  • Es recomana seguir perfils corporatius d’interès de l’àmbit o temàtica relacionada i que tinguin un cert impacte.
  • Tot i que la prioritat són els continguts propis, es poden compartir tuits d’altres perfils quan ho justifiqui l’interès i veracitat de la informació i la reputació de l’emissor.
  • Cal evitar incloure sistemàticament mencions per aconseguir més retuits, excepte en la informació d’emergència.
  • Cal respondre sempre les queixes i consultes com més aviat millor (si pot ser, en menys de dues hores).

Mesurar l’impacte amb gencatGRAM

Un cop ja està funcionant la comunicació a través de Twitter (i de les altres xarxes socials), com sabem si l’esforç val la pena? Per monitorar l’activitat i la interacció que hi té lloc, el Govern de Catalunya ha desenvolupat una nova aplicació: el gencatGRAM. Es tracta d’un quadre de comandament que registra les dades de Twitter, Facebook i blogs de la Generalitat relatiu a continguts, audiència, comunitat i comparativa amb altres comptes. A mitjà termini, gencatGRAM recollirà i compartirà, a més, dades de Youtube i Instagram, aplicacions mòbils, missatgeria instantània, tràmits, webs i qualsevol canal d’atenció ciutadana. Aquesta base de dades s’obrirà properament a través d’una API pública.

El primer mòdul d’aquesta nova infraestructura és el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, que fa visibles les dades d’activitat dels canals oficials de la Generalitat a Twitter, Facebook i els blogs.

Però, per què gencatGRAM és una aplicació innovadora i disruptiva? Per dues raons. D’una banda, no solament ajuda els gestors dels comptes a avaluar l’impacte de la seva activitat, sinó que també altres comptes poden usar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre de perfils més reeixits. De l’altra, gencatGRAM fomenta la transparència i la governança oberta, ja que és la ciutadania qui monitora l’activitat del Govern i l’Administració a les xarxes socials, als webs, als serveis mòbils i altres canals digitals d’atenció ciutadana. És ella qui en determina l’eficàcia i la validesa dels recursos emprats.


Us engresqueu a navegar i explorar totes les possibilitats que ofereix gencatGRAM? Esperem el vostre feedback. I, recordeu: tot el que necessiteu saber per dur a terme una comunicació institucional reeixida ho trobareu al Manual dels governs a Twitter. Llegiu-lo, difoneu-lo, reutilitzeu-lo. Millorem-lo a partir de l’experiència compartida!

Comunicar en situacions d’emergència. El cas de @mossos i @emergenciescat

Els responsables de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya conformen una de les comunitats de professionals de l’Administració més actives pel que fa a la compartició del coneixement. Periòdicament es troben per plantejar dubtes comuns i identificar les estratègies més adients per resoldre’ls. El passat 12 de desembre ho van tornar a fer en el marc de la 22a CoP de xarxes socials de la Generalitat, celebrada a la seu del Departament d’Interior.

En aquesta ocasió, la sessió es va centrar en una qüestió que preocupa tots aquells que comuniquen a través de les xarxes socials corporatives: la gestió de crisis informatives en situacions d’emergència. La CoP va estar conduïda per Patrícia Plaja i Marc Homedes, responsables dels comptes de Twitter de @mossos i @emergenciescat, respectivament. La tasca que es va fer des d’aquests perfils durant els dies que van seguir els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del passat mes d’agost va servir com a exemple pràctic de com afrontar una crisi comunicativa a les xarxes i com a taula de debat per reflexionar sobre els aspectes a millorar.

Plaja i Homedes van fer un relat cronològic dels tuits més rellevants d’entre els més de 300 que van emetre entre el 17 i el 22 d’agost. Amb aquest repàs, van identificar les claus de l’èxit de la comunicació en una situació de col·lapse:

  1. Rapidesa en la primera reacció. El primer tuit, el més difícil de publicar, es va enviar deu minuts després que es produís l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona.
  2. Lideratge de la comunicació oficial. Els perfils de @mossos i @emergenciescat es van presentar com les úniques fonts oficials, tant per a la ciutadania com per als mitjans de comunicació. Només es va publicar informació confirmada i es van desmentir aquells rumors falsos que podien generar altres situacions d’emergència.
  3. Constància en les publicacions. Malgrat que no es disposés de noves informacions confirmades, es van emetre amb freqüència missatges que insistien que s’estava treballant en la investigació i que s’informaria de nous detalls tan aviat com fos possible. L’objectiu era transmetre una sensació de proximitat virtual i de control de la situació.
  4. Ús de diferents idiomes. Els missatges amb la informació de servei més rellevant es van publicar en català, castellà i anglès, de manera que poguessin arribar a totes les persones afectades.
  5. Compartició d’espai físic i autonomia en la presa de decisions. Els editors de xarxes van treballar des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), conjuntament amb els equips que estaven dirigint la gestió operativa de l’emergència i el Gabinet de Comunicació d’Interior. Els editors de xarxes, per tant, van tenir accés directe als fluxos d’informació. Aquest aspecte, unit a l’autonomia en la publicació dels missatges, va ser un dels factors més rellevants en l’èxit de la comunicació de la crisi.

Si no vau poder assistir a la CoP, podeu recuperar l’exposició de Plajas i Homedes en aquest vídeo. Podreu aprofitar la seva experiència a l’hora de generar el vostre propi protocol de gestió d’emergències? Teniu algun suggeriment o idea que pugui millorar la comunicació pública en una situació de col·lapse?