Abriendo el Twitter de Gobierno Abierto. 25ª CoP de Redes Sociales


Los editores de redes sociales de la Generalitat de Cataluña conforman una de las comunidades de profesionales de la Administración pública más activas en cuanto a la compartición del conocimiento. Un buen ejemplo son las CoP de Redes Sociales de la Generalitat, un espacio en el que los editores de los perfiles corporativos de redes sociales de la Generalitat dan a conocer su experiencia con prácticas de éxito, e intercambian opiniones sobre retos y dificultades.

El último encuentro de esta comunidad tuvo lugar el jueves 18 de octubre en la sede de la Dirección General de Juventud. En esta ocasión, la sesión estuvo dinamizada por Roger Buch y Helena Oliván, de la Secretaría General de Transparencia y Gobierno Abierto. La CoP estuvo centrada en los recursos que emplean para gestionar sus dos cuentas en Twitter: @governobertcat y @opendatacat.

La sesión fue todo un ejercicio de transparencia. ¿Quién hay detrás de estas cuentas? ¿Qué contenidos se publican? ¿Qué lecciones se pueden extraer? Son algunos de los interrogantes que se resolvieron en la CoP, en la que también se compartieron los principios con los que se gestionan los perfiles:

  • El objetivo es dar a conocer la política de gobierno abierto de la Generalitat y las herramientas de que dispone la ciudadanía para acceder a la información pública.
  • Los contenidos que se publican son concisos, objetivos y útiles.
  • Predican con el ejemplo. Facilitan el acceso a la información pública incluyendo enlaces a documentos en sus tuits, y publican los resultados de las iniciativas de las que se ha hecho difusión a través del perfil, como por ejemplo actos o jornadas.
  • La dirección establece qué tipo de contenidos se publican, pero los editores son autónomos a la hora de crearlos.
  • No hablan sólo de ellos mismos. Si otro organismo o entidad del ámbito público o privado promueve una iniciativa que fomenta la transparencia y la participación, se hacen eco y los felicitan.
  • Infografías, vídeos, material multimedia … Todo ayuda a viralizar los tuits.
  • Y, sobre todo, ante la duda, ¡se arriesgan!

Buch y Oliván compartieron también la principal dificultad con la que se encuentran en su día a día: captar el interés de la audiencia más allá de los periodistas de datos y los expertos del ámbito.

¿Qué harías tú para hacer llegar al público general la cultura de gobierno abierto? ¿Te interesa conocer cómo lo hacen los otros editores de perfiles corporativos de la Generalitat en las redes sociales? ¿Te gustaría que expusiéramos algún caso en concreto la próxima CoP? ¡Comenta este post y haznos llegar tus propuestas!

Obrint el Twitter de Govern Obert. 25a CoP de Xarxes Socials

Els editors de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya conformen una de les comunitats de professionals de l’Administració pública més actives pel que fa a la compartició del coneixement. Un bon exemple en són les CoP de Xarxes Socials de la Generalitat, un espai en què els editors dels perfils corporatius de xarxes socials de la Generalitat donen a conèixer la seva experiència amb pràctiques d’èxit, i hi intercanvien opinions sobre reptes i dificultats.

La darrera trobada d’aquesta comunitat va tenir lloc el dijous 18 d’octubre a la seu de la Direcció General de Joventut. En aquesta ocasió, la sessió va estar dinamitzada per Roger Buch i Helena Oliván, de la Secretaria General de Transparència i Govern Obert. La CoP va estar centrada en els recursos que empren per gestionar els seus dos comptes a Twitter: @governobertcat i @opendatacat.

La sessió va ser tot un exercici de transparència. Qui hi ha darrera d’aquests comptes? Quins continguts s’hi publiquen? Quines lliçons se’n poden extreure? Són alguns dels interrogants que es van resoldre a la CoP, en què també es van compartir els principis amb què es gestionen els perfils:

  • L’objectiu és donar a conèixer la política de govern obert de la Generalitat i les eines de què disposa la ciutadania per accedir a la informació pública.
  • Els continguts que s’hi publiquen són concisos, objectius i útils.
  • Prediquen amb l’exemple. Faciliten l’accés a la informació pública incloent enllaços a documents en els seus tuits, i publiquen els resultats de les iniciatives de què s’ha fet difusió a través del perfil, com a ara actes o jornades.
  • La direcció estableix quin tipus de continguts es publiquen, però els editors són autònoms a l’hora de crear-los.
  • No parlen només d’ells mateixos. Si un altre organisme o entitat de l’àmbit públic o privat promou una iniciativa que fomenta la transparència i la participació, se’n fan ressò i els feliciten.
  • Infografies, vídeos, material multimèdia… Tot ajuda a viralitzar els tuits.
  • I, sobretot, davant del dubte, s’arrisquen!

Buch i Oliván van compartir també la principal dificultat amb què es troben en el seu dia a dia: captar l’interès de l’audiència més enllà dels periodistes de dades i els experts de l’àmbit.

Què faries tu per fer arribar al públic general la cultura de govern obert? T’interessa conèixer com s’ho fan els altres editors de perfils corporatius de la Generalitat a les xarxes socials? T’agradaria que exposéssim algun cas en concret a la propera CoP? Comenta aquest apunt i fes-nos arribar les teves propostes!

Now we have statistics for the Generalitat’s social media!

pexels-photo-186461Is it now beyond question that social media is the most accurate way of gauging the needs and concerns of citizens? At the Generalitat we’re convinced so. That’s why, for some time now, we’ve been working on putting the trends seen on social media into statistical form. We want to use them to assess the opinion of citizens about our public services. This will help us make better decisions when it comes to improving and innovating.

In this context, a pioneering project has just been announced to include the data and activity on the Generalitat’s social media accounts in the Annual Statistical Action Programme for 2018 (PAAE 2018). The programme corresponds to a new statistical production and dissemination model that is now common in leading European countries. It also improves access to information, both for citizens in general and for researchers in the social sciences, and promotes the evaluation of public policies.

The reuse of statistical information for scientific purposes has been encouraged with the inclusion of social media data from the Generalitat’s official channels in the PAAE 2018. Researchers in the social sciences have long been demanding access to official and reliable data to analyse the performance of public administrations on social media and their relationship with other public actors (citizens, businesses, organisations, etc.). Now the Generalitat has responded to this demand, thus facilitating a better understanding of and improvements to policies and public services.

In this way, the Generalitat has taken a decisive step towards a new approach with citizens, which is more decentralised and horizontal than the classic more vertical model that has prevailed until now. This is because, by making the data public, citizens themselves can assess whether public services are achieving the objectives for which they exist and decide whether or not to restructure or abolish them.

The PAAE 2018 will take into account variables from three social media platforms:

  1. Twitter. The following will be compiled: published tweets and retweets, retweets and mentions, users who have retweeted and mentioned the corporate accounts, and followers of the corporate accounts.
  2. Facebook. The following will be compiled: published posts, those with a ‘Like’, those shared and the comments posted, users who have ‘Liked’, shared and commented on the corporate account walls, and followers of the corporate accounts.
  3. Gencat blogs. The published posts will be compiled, together with the visits and comments posted, and the users who comment on the entries.

Now, how are these data processed? The General Directorate of Citizens’ Services is the body in charge of collecting them centrally, anonymously and in a standardised manner. It does this automatically through gencatGRAM. This is a new infrastructure that draws data from the Generalitat’s digital citizens’ services channels through an application programming interface (API). GencatGRAM not only provides the data that will be taken into account in the Generalitat’s Annual Statistical Action Programme for 2018, but also feeds the digital services activity website http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, which is open to all citizens. By linking gencatGRAM to the Generalitat’s official statistics, the General Directorate of Citizens’ Services has raised their requirements to ensure suitable, exhaustive, higher-quality data.

This new model for the collection-processing-dissemination of social media data fosters the empowerment of citizens. However, it must also be read internally, as the main consumer of open government data is the government itself. This means that the corporate accounts of the Generalitat can use this information to improve their presence and learn from other more successful profiles, as well as to find interesting content to share with their audience.

In summary, all this brings us increasingly closer to a citizens’ service based on the principles of open governance, transparency, and critical evaluation by the citizens themselves. Do you think developing and providing standardised descriptions of the Generalitat’s statistical actions on social media mean we are coming closer to the public administration of the future?


Link to DECREE 191/2018 of August 28 ratifying the Annual Statistical Action Programme for 2018.

¡Las redes sociales de la Generalitat ya son Estadística!

pexels-photo-186461

Que las redes sociales son un sismógrafo infalible de las necesidades y preocupaciones de la ciudadanía es incuestionable, ¿verdad? En la Generalitat también estamos convencidos de ello. Por eso hace tiempo que trabajamos para plasmar en estadísticas las tendencias que se observan en las redes sociales. Nos deben servir para evaluar la opinión que la ciudadanía tiene de los servicios públicos y tomar mejores decisiones a la hora de mejorarlos e innovar.

En este contexto, y de manera pionera, se acaba de anunciar que los datos y la actividad que tienen lugar en las cuentas de red social de la Generalitat se incluirán en el Programa anual de actuación estadística de la Generalitat para el 2018 ( PAAE 2018). El programa da respuesta a un nuevo modelo de producción y de difusión estadística común en los países más punteros de nuestro entorno. También mejora el acceso a la información, tanto por parte de la ciudadanía en general como de los investigadores en ciencias sociales, y fomenta la evaluación de las políticas públicas.

Con la incorporación de los datos de redes sociales de los canales oficiales de la Generalitat al PAAE 2018, se fomenta la reutilización de la información estadística con fines científicos. Los investigadores en ciencias sociales hace tiempo que reclaman disponer de datos oficiales y fiables para analizar el comportamiento de las administraciones públicas en las redes sociales y su relación con los otros actores públicos (ciudadanía, empresas, entidades). Ahora, la Generalitat responde a esta demanda, y facilita así una mejor comprensión y mejora de las políticas y los servicios públicos.

La Generalitat, por tanto, hace un paso decisivo hacia un nuevo modelo de relación con el ciudadano, más descentralizado y distribuido que el clásico modelo más vertical que ha imperado hasta nuestros días. Porque, al abrirse los datos, es el ciudadano quien puede valorar si los servicios públicos responden a los objetivos por los cuales existen, y exigir si es necesario prescindir de ellos o replantearlos.

El PAAE 2018 tendrá en cuenta variables procedentes de tres plataformas de red social:

  1. Twitter. Se recogerán los tuits y retuits publicados; los retuits y las menciones obtenidas; los usuarios que han retuiteado y mencionado las cuentas corporativas; y los seguidores de las cuentas corporativas.
  2. Facebook. Se recogerán los posts publicados, con los ‘Me gusta’, las comparticiones y comentarios obtenidos; los usuarios que han hecho ‘Me gusta’, comparticiones y comentarios en el muro de las cuentas corporativos; y los simpatizantes de las cuentas corporativas.
  3. Blogs gencat. Se recogerán los posts publicados, con las visitas y comentarios obtenidos, y los usuarios que han comentado las entradas.

Ahora bien, ¿cómo se procesan estos datos? La Dirección General de Atención Ciudadana es el órgano encargado de recogerlos de forma centralizada, anonimizada y estandarizada. Y, además, lo hace de manera automatizada mediante el gencatGRAM. Se trata de una nueva infraestructura que bebe los datos procedentes de los canales digitales de atención ciudadana de la Generalitat a través de una interfaz de programación de aplicaciones (application programming interface, API). El gencatGRAM no sólo proporciona los datos que se tendrán en cuenta en el Programa anual de actuación estadística de la Generalitat para el 2018, sino que también alimenta la web de actividad de servicios digitales http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, abierto a toda la ciudadanía. Ahora, con la vinculación del gencatGRAM a la estadística oficial de la Generalitat, la Dirección General de Atención Ciudadana sube un peldaño más en su nivel de exigencia para velar aún más por la calidad, idoneidad y exhaustividad de los datos.

A través de este nuevo modelo de recogida-procesamiento-difusión de los datos procedentes de redes sociales, se fomenta el empoderamiento de la ciudadanía. Pero también se ha de hacer una lectura en clave interna, porque el principal consumidor de los datos abiertos de un gobierno es el gobierno mismo. Así pues, las cuentas corporativas de la Generalidad pueden utilizar esta información para mejorar su presencia y aprender de otros perfiles más exitosos, así como encontrar contenidos interesantes para compartir con su audiencia.

Todo, en definitiva, nos acerca cada vez más a una atención ciudadana basada en los principios de gobernanza abierta, transparencia y evaluación crítica por parte de la ciudadanía. ¿Crees que, con el establecimiento y la descripción normalizada de las actuaciones estadísticas de la Generalitat en las redes sociales, nos acercamos a la Administración pública del futuro?


Enlace al DECRETO 191/2018, de 28 de agosto, por el que se aprueba el Programa anual de actuación estadística para el año 2018.

Les xarxes socials de la Generalitat ja són Estadística!

pexels-photo-186461Que les xarxes socials són un sismògraf infal·lible de les necessitats i preocupacions de la ciutadania és inqüestionable, oi? A la Generalitat també n’estem convençuts. Per això fa temps que treballem per plasmar en estadístiques les tendències que s’observen a les xarxes socials. Ens han de servir per avaluar l’opinió que la ciutadania té dels serveis públics i prendre millors decisions a l’hora de millorar-los i innovar.

En aquest context, i de manera pionera, s’acaba d’anunciar que les dades i l’activitat que tenen lloc als comptes de xarxa social de la Generalitat s’inclouran al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018 (PAAE 2018). El programa dona resposta a un nou model de producció i de difusió estadística comú en els països més punters del nostre entorn. També millora l’accés a la informació, tant per part de la ciutadania en general com dels investigadors en ciències socials, i fomenta l’avaluació de les polítiques públiques.

Amb la incorporació de les dades de xarxes socials dels canals oficials de la Generalitat al PAAE 2018, es fomenta la reutilització de la informació estadística amb finalitats científiques. Els investigadors en ciències socials fa temps que reclamen disposar de dades oficials i fiables per analitzar el comportament de les administracions públiques a les xarxes socials i la seva relació amb els altres actors públics (ciutadania, empreses, entitats). Ara, la Generalitat respon a aquesta demanda, i facilita així una millor comprensió i millora de les polítiques i els serveis públics.

La Generalitat, per tant, fa una passa decisiva cap a un nou model de relació amb el ciutadà, més descentralitzat i distribuït que el clàssic model més vertical que ha imperat fins als nostres dies. Perquè, en obrir-se les dades, és el ciutadà mateix qui pot valorar si els serveis públics responen als objectius pels quals existeixen, i exigir si cal prescindir-ne o replantejar-los.

El PAAE 2018 tindrà en compte variables procedents de tres plataformes de xarxa social:

  1. Twitter. Es recolliran els tuits i retuits publicats; els retuits i les mencions obtingudes; els usuaris que han retuitejat i mencionat els comptes corporatius; i els seguidors dels comptes corporatius.
  2. Facebook. Es recolliran els posts publicats, amb els ‘M’agrada’, les comparticions i els comentaris obtinguts; els usuaris que han fet ‘M’agrada’, comparticions i comentaris al mur dels comptes corporatius; i els simpatitzants dels comptes corporatius.
  3. Blocs gencat. Es recolliran els apunts publicats, amb les visites i comentaris obtinguts, i els usuaris que han comentat les entrades.

Ara bé, com es processen aquestes dades? La Direcció General d’Atenció Ciutadana és l’òrgan encarregat de recollir-les de forma centralitzada, anonimitzada i estandarditzada. I, a més, ho fa de manera automatitzada mitjançant el gencatGRAM. Es tracta d’una nova infraestructura que beu les dades procedents dels canals digitals d’atenció ciutadana de la Generalitat a través d’una interfície de programació d’aplicacions (application programming interface, API). El gencatGRAM no només proporciona les dades que es tindran en compte al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018, sinó que també alimenta el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, obert a tota la ciutadania. Ara, amb la vinculació del gencatGRAM a l’estadística oficial de la Generalitat, la Direcció General d’Atenció Ciutadana puja un esglaó més en el seu nivell d’exigència per vetllar encara més per la qualitat, idoneïtat i exhaustivitat de les dades.

A través d’aquest nou model de recollida-processament-difusió de les dades procedents de xarxes socials, es fomenta l’apoderament de la ciutadania. Però també se n’ha de fer una lectura en clau interna, perquè el principal consumidor de les dades obertes d’un govern és el govern mateix. Així doncs, els comptes corporatius de la Generalitat poden utilitzar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre d’altres perfils més reeixits, com també trobar continguts interessants per compartir amb la seva audiència.

Tot, en definitiva, ens apropa cada cop més a una atenció ciutadana basada en els principis de governança oberta, transparència i avaluació crítica per part de la ciutadania. Tu també creus que, amb l’establiment i la descripció normalitzada de les actuacions estadístiques de la Generalitat a les xarxes socials, ens acostem a l’Administració pública del futur?


Enllaç al DECRET 191/2018, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Programa anual d’actuació estadística per a l’any 2018.

Towards a society of data and algorithms

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

From a device display through to a forum on service innovations. This could well be the concluding assessment of the most recent edition of the Mobile World Congress (MWC18). The event has definitively shifted from being a mobile trade show to a space for considering the uses and objectives that software developments should be aiming at. Indeed, this year it was shown that in the creative process one first needs to think about optimising services for people, and then about the technology that can make this possible.

From this perspective, new features for mobile devices have taken a secondary role to the apps that are expected to improve people’s lives in the very near future. From tele-assistance to 5G-connected medical interventions and even initiatives to eradicate poverty, the fields of healthcare and social services are those that are set to benefit the most from the applied innovations presented at MWC18. Predictive algorithms were also a key feature. A good example of this is the system developed by the UAB Computer Vision Centre to estimate the number of people in large crowds by means of both static and moving images, with a much lower margin for error than has been achieved to date.

The technologies that enable these stellar services on show at MWC18 are no secret: Artificial Intelligence and the Internet of Things (IoT). What do they have in common? On the one hand, their objective: to interconnect objects and humans. And on the other, data; their raison d’être. Because any IoT or artificial intelligence app inevitably needs to collect and analyse data.

It is in this area that public administrations have a fundamental role to play. Which? Probably their most important mission in this respect is to guarantee equal access to data. The idea is that everyone, regardless of their socio-economic situation, is able to use, process and re-use public data in order to innovate in goods and services, take more efficient decisions, and improve all kinds of processes.

In the immediate aftermath of the MWC, which this year was more high-tech than ever, we can confirm that we are embarking on a fourth industrial revolution that will give rise to a society of data and algorithms. Now is the time, therefore, to create spaces for sharing ideas within public organisations which must ensure equal opportunities for accessing this society. For some years now the Government of Catalonia has been implementing a decisive policy to open up data and promote its re-use; and now, almost certainly, its task will be to ensure that open data does not become another digital and social gap.
You are all very welcome to participate and share your own ideas and experiences and how you think public institutions can better promote equality in accessing data.

Hacia una sociedad de datos y algoritmos

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Del expositor de dispositivos al foro de innovación en los servicios. Esta podría ser la conclusión valorativa de lo que ha dado de sí la última edición del Mobile World Congress (MWC18). Definitivamente, ha dejado de ser una feria de móviles para convertirse en un espacio de reflexión sobre los usos y objetivos que deben tener los desarrollos de software. En efecto, este año se ha evidenciado que, en el proceso creativo, primero hay que pensar en la optimización de los servicios a las personas y, después, en la tecnología que la hará posible.

Desde esta perspectiva, las novedades en las prestaciones de los dispositivos han cedido el protagonismo a las aplicaciones que deben mejorar, a muy corto plazo, la vida de las personas. De la teleasistencia a los quirófanos conectados con 5G e, incluso, a las iniciativas para erradicar la pobreza, los ámbitos de la salud y los servicios sociales han sido los que más innovación aplicada han presentado en el MWC18. También los algoritmos predictivos han sido una pieza clave. Un buen ejemplo es el sistema desarrollado por el Centro de Visión por Computador de la UAB, para hacer estimaciones del número de personas presentes en una aglomeración en imágenes tanto estáticas como en movimiento con el margen de error más bajo alcanzado hasta ahora.

Las tecnologías que hacen posible los servicios estrella presentados en el MWC18 tienen dos nombres propios: inteligencia artificial e internet de las cosas (IoT, Internet of Things). ¿Qué tienen en común? Por un lado, su objetivo, la interconexión de objetos y humanos. Por otro, los datos, que son su núcleo de origen. Porque cualquier aplicación de la IoT o de inteligencia artificial necesita indefectiblemente recoger datos y analizarlos.

Es en este punto donde las administraciones públicas deben jugar un rol fundamental. ¿Cuál? Probablemente, su misión más relevante en este sentido es garantizar la equidad en el acceso a los datos. Se trata de que todo el mundo, independientemente de su contexto socioeconómico, pueda consumir los datos públicos, procesarlos y reutilizarlos para innovar bienes y servicios, tomar decisiones más eficientes y mejorar todo tipo de procesos.

En plena resaca del Mobile, que ha sido más tech que nunca, podemos constatar que nos encontramos ante una cuarta revolución industrial que dará lugar a una sociedad de datos y algoritmos. Es momento, por tanto, de crear espacios de compartición de ideas dentro de las organizaciones públicas que han de asegurar la igualdad de oportunidades en el acceso a esta sociedad. La Generalidad de Cataluña hace años que impulsa una decidida política de apertura de datos y fomento de la reutilización; y ahora seguramente le tocará lidiar para que el open data no se convierta en una nueva brecha digital y social.
Sois todos bienvenidos a participar y compartir vuestras propuestas y experiencias: ¿de qué manera pensáis que las instituciones públicas pueden favorecer mejor la equidad en el acceso a los datos?

Cap a una societat de dades i algoritmes

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De l’expositor de dispositius al fòrum d’innovació en els serveis. Aquesta podria ser la conclusió valorativa del que ha donat de sí la darrera edició del Mobile World Congress (MWC18). Definitivament, ha deixat de ser una fira de mòbils per esdevenir un espai de reflexió sobre els usos i objectius que han de tenir els desenvolupaments de programari. En efecte, enguany s’ha evidenciat que, en el procés creatiu, primer cal pensar en l’optimització dels serveis a les persones i, després, en la tecnologia que l’ha de fer possible.

Des d’aquesta perspectiva, les novetats en les prestacions dels dispositius han cedit el protagonisme a les aplicacions que han de millorar, a molt curt termini, la vida de les persones. Des de la teleassistència als quiròfans connectats amb 5G i, fins i tot, a les iniciatives per erradicar la pobresa, els àmbits de la salut i els serveis socials han estat els que més innovació aplicada han presentat al MWC18. També els algoritmes predictius han estat una peça clau. N’és un bon exemple el sistema desenvolupat pel Centre de Visió per Computador de la UAB, per fer estimacions del nombre de persones presents en una aglomeració en imatges tant estàtiques com en moviment amb el marge d’error més baix aconseguit fins ara.

Les tecnologies que fan possible els serveis estrella presentats al MWC18 tenen dos noms propis: intel·ligència artificial i internet de les coses (IoT, Internet of Things). Què tenen en comú? D’una banda, el seu objectiu, la interconnexió d’objectes i humans. De l’altra, les dades, que són el seu nucli d’origen. Perquè qualsevol aplicació de la IoT o d’intel·ligència artificial necessita indefectiblement recollir dades i analitzar-les.

És en aquest punt on les administracions públiques han de jugar un rol fonamental. Quin? Probablement, la seva missió més rellevant en aquest sentit és garantir l’equitat en l’accés a les dades. Es tracta que tothom, independentment del seu context socioeconòmic, pugui consumir les dades públiques, processar-les i reutilitzar-les per innovar béns i serveis, prendre decisions més eficients i millorar tota mena de processos.

En plena ressaca del Mobile, que ha estat més tech que mai, podem constatar que som davant d’una quarta revolució industrial que donarà lloc a una societat de dades i algoritmes. És moment, per tant, de crear espais de compartició d’idees dins de les organitzacions públiques que han d’assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a aquesta societat. La Generalitat de Catalunya fa anys que impulsa una decidida política d’obertura de dades i foment de la reutilització; i ara segurament li tocarà bregar perquè l’open data no esdevingui una nova bretxa digital i social.
Sou tots benvinguts a participar i compartir les vostres propostes i experiències: ¿de quina manera penseu que les institucions públiques poden afavorir millor l’equitat en l’accés a les dades?

Gestionar redes sociales y medir su impacto. ¿Con qué modelo trabaja la Generalitat?

like image¿Cómo se puede sacar el máximo provecho a las redes sociales de las administraciones públicas o instituciones de gobierno? ¿Qué se puede hacer para monitorizar la actividad y conocer su impacto?

Los gestores de redes sociales corporativas del ámbito público a menudo se formulan estos dos interrogantes, sin encontrar una respuesta coherente y sólida. Por ello, la Generalitat de Cataluña ha decidido compartir su experiencia, explicar sus estrategias de dinamización de las cuentas que tiene en Twitter y exponer su modelo de monitorización de la interacción en las redes sociales. Os hacemos un adelanto en este nuevo post.

Consejos para el buen gobierno en Twitter

En marzo pasado, la Generalitat de Cataluña publicó el Manual de los gobiernos en Twitter, que define cómo debe ser la estrategia institucional de comunicación en Twitter. Si aún no lo habéis podido consultar, os resumimos en cuatro puntos los pilares del plan de acción de la Generalitat en Twitter:

  1. ¿Qué objetivos debe tener una cuenta institucional?
  • Servicio público. Mostrar la predisposición a ayudar al ciudadano para ofrecerle soluciones a sus necesidades.
  • Transparencia. La organización debe mostrarse tal como es, con naturalidad.
  • Calidad. Se deben ofrecer servicios de calidad siguiendo los protocolos establecidos.
  • Corresponsabilidad. Hay que tener en cuenta que se representa una institución pública y disponer de normas de convivencia y participación.
  • Participación. Fomentar la participación y participar, al mismo tiempo, en iniciativas ciudadanas.
  • Conocimiento abierto. Fomentar la reutilización de contenidos y datos abiertos.
  1. ¿Cómo se puede dar a conocer un nuevo perfil?
  • Construir red y comunidad. Seguir activamente a personas y organizaciones con intereses similares a los de la organización, para conversar, aprender y crear conocimiento.
  • Entablar conversación y establecer compromiso. Hay que interpelar a los miembros de la institución para que participen de la conversación y tejan una relación de confianza con los otros interlocutores (ciudadanía, entidades, empresas).
  • Contar con las personas influenciadores (influencers). Tener el apoyo de estas personas da prestigio y favorece que los mensajes lleguen a más personas y que se acaben haciendo seguidoras del perfil.
  1. ¿Qué explicar, cómo y cuándo?
  • Publicar mensajes claros, directos y resolutivos. Usar un lenguaje natural, con corrección lingüística y tono respetuoso.
  • Los contenidos deben ser relevantes, narrativos, actuales y multimedia.
  • Calendarizar todos los eventos y planificar contenidos de carácter atemporal.
  1. Cómo gestionar la interacción con la ciudadanía?
  • Se recomienda seguir perfiles corporativos de interés del ámbito o temática relacionada y que tengan un cierto impacto.
  • Aunque la prioridad son los contenidos propios, se pueden compartir tuits de otros perfiles cuando lo justifique el interés y veracidad de la información y la reputación del emisor.
  • Hay que evitar incluir sistemáticamente menciones para conseguir más retuits, excepto en la información de emergencia.
  • Hay que responder siempre a las quejas y consultas lo antes posible (a ser posible, en menos de dos horas).

Medir el impacto con gencatGRAM

Una vez ya está funcionando la comunicación a través de Twitter (y de las otras redes sociales), ¿cómo sabemos si el esfuerzo vale la pena? Para monitorizar la actividad y la interacción que tiene lugar, el Gobierno de Cataluña ha desarrollado una nueva aplicación: el gencatGRAM. Se trata de un cuadro de mando que registra los datos de Twitter, Facebook y blogs de la Generalitat relativo a contenidos, audiencia, comunidad y comparativa con otras cuentas. A medio plazo, gencatGRAM recogerá y compartirá, además, datos de Youtube e Instagram, aplicaciones móviles, mensajería instantánea, trámites, webs y cualquier canal de atención ciudadana. Esta base de datos se abrirá próximamente a través de una API pública.

El primer módulo de esta nueva infraestructura es la web de actividad de servicios digitales http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, que hace visibles los datos de actividad de los canales oficiales de la Generalitat en Twitter, Facebook y los blogs .

Pero, ¿por qué gencatGRAM es una aplicación innovadora y disruptiva? Por dos razones. Por un lado, no sólo ayuda a los gestores de las cuentas a evaluar el impacto de su actividad, sino que también otras cuentas pueden usar esta información para mejorar su presencia y aprender de perfiles más exitosos. Por el otro, gencatGRAM fomenta la transparencia y la gobernanza abierta, ya que es la ciudadanía quien monitora la actividad del Gobierno y la Administración en las redes sociales, en las webs, los servicios móviles y otros canales digitales de atención ciudadana. Es ella quien determina la eficacia y la validez de los recursos empleados.


¿Os animáis a navegar y explorar todas las posibilidades que ofrece gencatGRAM? Esperamos vuestro feedback. Y, recordad: todo lo que necesitáis saber para llevar a cabo una comunicación institucional exitosa lo encontraréis en el Manual de los gobiernos en Twitter. Leedlo, difundidlo, reutilizad-lo. ¡Mejoremos a partir de la experiencia compartida!

Gestionar xarxes socials i mesurar-ne l’impacte. Amb quin model treballa la Generalitat?

like imageCom es pot treure el màxim profit a les xarxes socials de les administracions públiques o institucions de govern? Què es pot fer per monitorar-ne l’activitat i conèixer-ne l’impacte?

Els gestors de xarxes socials corporatives de l’àmbit públic sovint es formulen aquests dos interrogants, sense trobar-hi una resposta coherent i sòlida. Per això, la Generalitat de Catalunya ha decidit compartir la seva experiència, explicar les seves estratègies de dinamització dels comptes que té a Twitter i exposar el seu model de monitoratge de la interacció a les xarxes socials. Us en fem cinc cèntims en aquest nou apunt.

Consells per al bon govern a Twitter

El mes de març passat, la Generalitat de Catalunya va publicar el Manual dels governs a Twitter, que defineix com ha de ser l’estratègia institucional de comunicació a Twitter. Si encara no l’heu pogut consultar, us resumim en quatre punts els pilars del pla d’acció de la Generalitat a Twitter:

  1. Quins objectius ha de tenir un compte institucional?
  • Servei públic. Mostrar la predisposició a ajudar el ciutadà per oferir-li solucions a les seves necessitats.
  • Transparència. L’organització s’ha de mostrar tal com és, amb naturalitat.
  • Qualitat. S’han d’oferir serveis de qualitat seguint els protocols establerts.
  • Corresponsabilitat. Cal tenir en compte que es representa una institució pública i disposar de normes de convivència i participació.
  • Participació. Fomentar la participació i participar, alhora, en iniciatives ciutadanes.
  • Coneixement obert. Fomentar la reutilització de continguts i dades obertes.
  1. Com es pot donar a conèixer un nou perfil?
  • Construir xarxa i comunitat. Seguir activament persones i organitzacions amb interessos semblants als de l’organització, per conversar-hi, aprendre’n i crear coneixement.
  • Entaular conversa i establir compromís. Cal interpel·lar els membres de la institució perquè participin de la conversa i teixeixin una relació de confiança amb els altres interlocutors (ciutadania, entitats, empreses).
  • Comptar amb les persones influenciadores (influencers). Tenir el suport d’aquestes persones dona prestigi i afavoreix que els missatges arribin a més persones i que s’acabin fent seguidores del perfil.
  1. Què explicar, com i quan?
  • Publicar missatges clars, directes i resolutius. Usar un llenguatge natural, amb correcció lingüística i to respectuós.
  • Els continguts han de ser rellevants, narratius, actuals i multimèdia.
  • Calendaritzar tots els esdeveniments i planificar continguts de caràcter atemporal.
  1. Com gestionar la interacció amb la ciutadania?
  • Es recomana seguir perfils corporatius d’interès de l’àmbit o temàtica relacionada i que tinguin un cert impacte.
  • Tot i que la prioritat són els continguts propis, es poden compartir tuits d’altres perfils quan ho justifiqui l’interès i veracitat de la informació i la reputació de l’emissor.
  • Cal evitar incloure sistemàticament mencions per aconseguir més retuits, excepte en la informació d’emergència.
  • Cal respondre sempre les queixes i consultes com més aviat millor (si pot ser, en menys de dues hores).

Mesurar l’impacte amb gencatGRAM

Un cop ja està funcionant la comunicació a través de Twitter (i de les altres xarxes socials), com sabem si l’esforç val la pena? Per monitorar l’activitat i la interacció que hi té lloc, el Govern de Catalunya ha desenvolupat una nova aplicació: el gencatGRAM. Es tracta d’un quadre de comandament que registra les dades de Twitter, Facebook i blogs de la Generalitat relatiu a continguts, audiència, comunitat i comparativa amb altres comptes. A mitjà termini, gencatGRAM recollirà i compartirà, a més, dades de Youtube i Instagram, aplicacions mòbils, missatgeria instantània, tràmits, webs i qualsevol canal d’atenció ciutadana. Aquesta base de dades s’obrirà properament a través d’una API pública.

El primer mòdul d’aquesta nova infraestructura és el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, que fa visibles les dades d’activitat dels canals oficials de la Generalitat a Twitter, Facebook i els blogs.

Però, per què gencatGRAM és una aplicació innovadora i disruptiva? Per dues raons. D’una banda, no solament ajuda els gestors dels comptes a avaluar l’impacte de la seva activitat, sinó que també altres comptes poden usar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre de perfils més reeixits. De l’altra, gencatGRAM fomenta la transparència i la governança oberta, ja que és la ciutadania qui monitora l’activitat del Govern i l’Administració a les xarxes socials, als webs, als serveis mòbils i altres canals digitals d’atenció ciutadana. És ella qui en determina l’eficàcia i la validesa dels recursos emprats.


Us engresqueu a navegar i explorar totes les possibilitats que ofereix gencatGRAM? Esperem el vostre feedback. I, recordeu: tot el que necessiteu saber per dur a terme una comunicació institucional reeixida ho trobareu al Manual dels governs a Twitter. Llegiu-lo, difoneu-lo, reutilitzeu-lo. Millorem-lo a partir de l’experiència compartida!