Meta… què? Metacomunitat d’Atenció Ciutadana

 

El passat divendres, 23 de febrer, va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la primera trobada de la Metacomunitat d’Atenció Ciutadana de la Generalitat. Hi van participar 160 professionals de la Generalitat que treballen en el camp de l’atenció ciutadana, tant des dels àmbits generalistes com especialitzats i des de canals digitals, telefònics i presencials.

L’objectiu d’aquesta trobada va ser constituir un espai de comunicació per connectar serveis i professionals de l’atenció ciutadana que, tot i estar dispersos en el territori, han d’interactuar i treballar col·laborativament per oferir respostes coherents a la ciutadania. La metacomunitat d’atenció ciutadana està integrada per diferents grups i equips de treball: des del grup de coordinadors d’atenció ciutadana als interlocutors funcionals de cada servei a les comunitats d’usuaris. Amb la constitució d’aquest model de relació, la Direcció General d’Atenció Ciutadana vol aconseguir coordinar esforços i generar sinergies estratègiques per optimitzar l’atenció a la ciutadania.

A més de repassar la cartera de serveis digitals, telefònics i presencials d’atenció ciutadana de què disposa la Generalitat, durant la trobada es va incidir en les principals novetats d’interès per als professionals i les darreres solucions tecnològiques implementades per agilitzar les tasques del dia a dia.

Es preveu que la metacomunitat d’atenció ciutadana es reuneixi periòdicament per seguir compartint coneixement i experiències. Si no hi vau poder assistir, podeu recuperar els materials que s’hi van presentar aquí: Cartera de serveis d’atenció ciutadana. 

 

Gestionar xarxes socials i mesurar-ne l’impacte. Amb quin model treballa la Generalitat?

like imageCom es pot treure el màxim profit a les xarxes socials de les administracions públiques o institucions de govern? Què es pot fer per monitorar-ne l’activitat i conèixer-ne l’impacte?

Els gestors de xarxes socials corporatives de l’àmbit públic sovint es formulen aquests dos interrogants, sense trobar-hi una resposta coherent i sòlida. Per això, la Generalitat de Catalunya ha decidit compartir la seva experiència, explicar les seves estratègies de dinamització dels comptes que té a Twitter i exposar el seu model de monitoratge de la interacció a les xarxes socials. Us en fem cinc cèntims en aquest nou apunt.

Consells per al bon govern a Twitter

El mes de març passat, la Generalitat de Catalunya va publicar el Manual dels governs a Twitter, que defineix com ha de ser l’estratègia institucional de comunicació a Twitter. Si encara no l’heu pogut consultar, us resumim en quatre punts els pilars del pla d’acció de la Generalitat a Twitter:

  1. Quins objectius ha de tenir un compte institucional?
  • Servei públic. Mostrar la predisposició a ajudar el ciutadà per oferir-li solucions a les seves necessitats.
  • Transparència. L’organització s’ha de mostrar tal com és, amb naturalitat.
  • Qualitat. S’han d’oferir serveis de qualitat seguint els protocols establerts.
  • Corresponsabilitat. Cal tenir en compte que es representa una institució pública i disposar de normes de convivència i participació.
  • Participació. Fomentar la participació i participar, alhora, en iniciatives ciutadanes.
  • Coneixement obert. Fomentar la reutilització de continguts i dades obertes.
  1. Com es pot donar a conèixer un nou perfil?
  • Construir xarxa i comunitat. Seguir activament persones i organitzacions amb interessos semblants als de l’organització, per conversar-hi, aprendre’n i crear coneixement.
  • Entaular conversa i establir compromís. Cal interpel·lar els membres de la institució perquè participin de la conversa i teixeixin una relació de confiança amb els altres interlocutors (ciutadania, entitats, empreses).
  • Comptar amb les persones influenciadores (influencers). Tenir el suport d’aquestes persones dona prestigi i afavoreix que els missatges arribin a més persones i que s’acabin fent seguidores del perfil.
  1. Què explicar, com i quan?
  • Publicar missatges clars, directes i resolutius. Usar un llenguatge natural, amb correcció lingüística i to respectuós.
  • Els continguts han de ser rellevants, narratius, actuals i multimèdia.
  • Calendaritzar tots els esdeveniments i planificar continguts de caràcter atemporal.
  1. Com gestionar la interacció amb la ciutadania?
  • Es recomana seguir perfils corporatius d’interès de l’àmbit o temàtica relacionada i que tinguin un cert impacte.
  • Tot i que la prioritat són els continguts propis, es poden compartir tuits d’altres perfils quan ho justifiqui l’interès i veracitat de la informació i la reputació de l’emissor.
  • Cal evitar incloure sistemàticament mencions per aconseguir més retuits, excepte en la informació d’emergència.
  • Cal respondre sempre les queixes i consultes com més aviat millor (si pot ser, en menys de dues hores).

Mesurar l’impacte amb gencatGRAM

Un cop ja està funcionant la comunicació a través de Twitter (i de les altres xarxes socials), com sabem si l’esforç val la pena? Per monitorar l’activitat i la interacció que hi té lloc, el Govern de Catalunya ha desenvolupat una nova aplicació: el gencatGRAM. Es tracta d’un quadre de comandament que registra les dades de Twitter, Facebook i blogs de la Generalitat relatiu a continguts, audiència, comunitat i comparativa amb altres comptes. A mitjà termini, gencatGRAM recollirà i compartirà, a més, dades de Youtube i Instagram, aplicacions mòbils, missatgeria instantània, tràmits, webs i qualsevol canal d’atenció ciutadana. Aquesta base de dades s’obrirà properament a través d’una API pública.

El primer mòdul d’aquesta nova infraestructura és el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, que fa visibles les dades d’activitat dels canals oficials de la Generalitat a Twitter, Facebook i els blogs.

Però, per què gencatGRAM és una aplicació innovadora i disruptiva? Per dues raons. D’una banda, no solament ajuda els gestors dels comptes a avaluar l’impacte de la seva activitat, sinó que també altres comptes poden usar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre de perfils més reeixits. De l’altra, gencatGRAM fomenta la transparència i la governança oberta, ja que és la ciutadania qui monitora l’activitat del Govern i l’Administració a les xarxes socials, als webs, als serveis mòbils i altres canals digitals d’atenció ciutadana. És ella qui en determina l’eficàcia i la validesa dels recursos emprats.


Us engresqueu a navegar i explorar totes les possibilitats que ofereix gencatGRAM? Esperem el vostre feedback. I, recordeu: tot el que necessiteu saber per dur a terme una comunicació institucional reeixida ho trobareu al Manual dels governs a Twitter. Llegiu-lo, difoneu-lo, reutilitzeu-lo. Millorem-lo a partir de l’experiència compartida!

Comunicar en situacions d’emergència. El cas de @mossos i @emergenciescat

Els responsables de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya conformen una de les comunitats de professionals de l’Administració més actives pel que fa a la compartició del coneixement. Periòdicament es troben per plantejar dubtes comuns i identificar les estratègies més adients per resoldre’ls. El passat 12 de desembre ho van tornar a fer en el marc de la 22a CoP de xarxes socials de la Generalitat, celebrada a la seu del Departament d’Interior.

En aquesta ocasió, la sessió es va centrar en una qüestió que preocupa tots aquells que comuniquen a través de les xarxes socials corporatives: la gestió de crisis informatives en situacions d’emergència. La CoP va estar conduïda per Patrícia Plaja i Marc Homedes, responsables dels comptes de Twitter de @mossos i @emergenciescat, respectivament. La tasca que es va fer des d’aquests perfils durant els dies que van seguir els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del passat mes d’agost va servir com a exemple pràctic de com afrontar una crisi comunicativa a les xarxes i com a taula de debat per reflexionar sobre els aspectes a millorar.

Plaja i Homedes van fer un relat cronològic dels tuits més rellevants d’entre els més de 300 que van emetre entre el 17 i el 22 d’agost. Amb aquest repàs, van identificar les claus de l’èxit de la comunicació en una situació de col·lapse:

  1. Rapidesa en la primera reacció. El primer tuit, el més difícil de publicar, es va enviar deu minuts després que es produís l’atropellament massiu a La Rambla de Barcelona.
  2. Lideratge de la comunicació oficial. Els perfils de @mossos i @emergenciescat es van presentar com les úniques fonts oficials, tant per a la ciutadania com per als mitjans de comunicació. Només es va publicar informació confirmada i es van desmentir aquells rumors falsos que podien generar altres situacions d’emergència.
  3. Constància en les publicacions. Malgrat que no es disposés de noves informacions confirmades, es van emetre amb freqüència missatges que insistien que s’estava treballant en la investigació i que s’informaria de nous detalls tan aviat com fos possible. L’objectiu era transmetre una sensació de proximitat virtual i de control de la situació.
  4. Ús de diferents idiomes. Els missatges amb la informació de servei més rellevant es van publicar en català, castellà i anglès, de manera que poguessin arribar a totes les persones afectades.
  5. Compartició d’espai físic i autonomia en la presa de decisions. Els editors de xarxes van treballar des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), conjuntament amb els equips que estaven dirigint la gestió operativa de l’emergència i el Gabinet de Comunicació d’Interior. Els editors de xarxes, per tant, van tenir accés directe als fluxos d’informació. Aquest aspecte, unit a l’autonomia en la publicació dels missatges, va ser un dels factors més rellevants en l’èxit de la comunicació de la crisi.

Si no vau poder assistir a la CoP, podeu recuperar l’exposició de Plajas i Homedes en aquest vídeo. Podreu aprofitar la seva experiència a l’hora de generar el vostre propi protocol de gestió d’emergències? Teniu algun suggeriment o idea que pugui millorar la comunicació pública en una situació de col·lapse?

II Concurs d’Idees de la DGAC

IMG_9166Arriba el tancament de l’any i, amb ell, el Concurs d’Idees de la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) de la Generalitat. El passat divendres, 15 de desembre, es va entregar el guardó al guanyador del concurs, en què van participar treballadors i col·laboradors d’aquesta unitat proposant una idea innovadora per millorar les feines del dia a dia i del treball en equip.

Per segon any consecutiu, el Concurs d’Idees ha creat un espai de reflexió i innovació per aportar, de manera anònima, idees d’aplicació senzilla però eficient. Les idees presentades no solament han suggerit reformulacions en l’ús dels recursos i espais disponibles. També han promogut el descobriment de millors experiències per als professionals, a partir del foment de l’empatia, la creativitat, la comunicació i la participació.

La direcció de la DGAC s’ha compromès a aplicar en les properes setmanes la idea guanyadora, que proposa elaborar un protocol d’actuació en situacions d’emergència. Es tracta de crear i compartir un document clar i senzill que contingui instruccions directes sobre com reaccionar, com comunicar i a qui contactar per cada una de les situacions possibles. Aquestes pautes serien complementàries, en l’àmbit de la DGAC, del Protocol d’activació de l’atenció telefònica als ciutadans i afectats en cas d’emergència greu i alarma social, elaborat a nivell de la Generalitat.

El jurat del concurs també ha destacat la disrupció aportada per altres idees finalistes, enfocades a la compartició del coneixement i l’optimització del temps de treball individual i en equip. Molts dels suggeriments han presentat evolucions sobre les idees guanyadores de la primera edició del concurs, centrades en la transformació digital de l’Administració i que ja han estat aplicades al llarg de l’any.

Algunes d’aquestes idees finalistes tenen moltes opcions de ser posades en pràctica:

  • Un Wallapop intern (o miniOBIS) a mode de tauler d’anuncis de tota mena d’avisos i oferiments que no cal que siguin sols de feina (serveis, productes, idees).
  • Un ‘Trello’ (programa per gestionar projectes) comú per a la DGAC per al seguiment dels projectes conjunts.
  • Reanomenament de les sales i espais comunitaris. De designacions genèriques (sala ‘gran’, ‘del mig’, ‘de treball’) passar a un nomenclàtor comú (de toponímia, d’astres, muntanyes, etc.).
  • Visites a unitats i llocs singulars del Departament de la Presidència, com a actuació per enfortir el coneixement departamental o com a font de provisió de continguts a difondre en els canals gencat.

Enguany s’ha confirmat que la iniciativa de celebrar un concurs d’idees funciona. No solament perquè permet detectar necessitats de la feina diària, sinó també trobar-hi solucions i executar-les des de dins. A la DGAC, el concurs ja és un imprescindible del Nadal. Us animeu a introduir aquesta pràctica a la vostra organització? Podria ser un bon propòsit pel 2018, oi?

Made with Padlet

Com afavorir la transformació digital de la UE? Opineu!

2017-11-14-PHOTO-00000006
Seu del Parlament d’Estònia, a Tallinn.

Fa uns mesos, us explicàvem en un apunt en aquest blog que la Comissió Europea estava treballant per elaborar una nova declaració ministerial sobre les polítiques de la UE en matèria de govern digital. L’objectiu era superar les limitacions de la Declaració de Malmö (2009) sobre govern electrònic, i aconseguir disminuir la distància política entre ciutadania i governs pel que fa a, principalment, confiança i participació.

Ara aquest nou document ja és una realitat. El passat 6 d’octubre, els representants europeus encarregats d’aquesta matèria van aprovar la Declaració de Tallinn sobre Govern Digital, que marca els passos a seguir durant els propers anys en aquesta matèria tant a nivell nacional com supranacional.
A grans trets, els principis que han inspirat la Declaració de Tallinn són:

  1. Digital per defecte. Assegurar que els ciutadans europeus interactuïn digitalment amb les administracions públiques i de la manera més accessible possible.
  2. Només una vegada. Evitar que els ciutadans hagin de proveir constantment les mateixes dades a les diferents administracions. Es pretén impulsar la col·laboració i l’intercanvi de dades entre les diverses administracions, tant a nivell regional com nacional i europeu.
  3. Seguretat i confiança. Assegurar que els requisits de privadesa es prenen en consideració a l’hora de dissenyar serveis públics i solucions TIC.
  4. Transparència. Millorar la gestió que ciutadans i empreses poden fer de les seves dades personals recollides per les administracions públiques.
  5. Interoperabilitat. Impulsar la reutilització de solucions tecnològiques compartides i estandarditzades, i fer més ús de solucions i programaris lliures.

Heu aplicat alguna pràctica innovadora que ajudi a consolidar aquests principis i que qualsevol administració europea pugui incorporar? Teniu alguna necessitat específica en matèria de govern obert que considereu que caldria resoldre? Si és així, participeu a la crida pública que ha fet la Comissió Europea per recollir idees pel Pla d’acció d’Administració electrònica 2016-2020. La Comissió es compromet a oferir les propostes als Estats membres perquè les implementin.

El debat està en curs. No deixeu passar l’ocasió i proposeu les idees i actuacions que cregueu que garantiran la transformació digital d’Europa i la faran avançar al ritme que es necessita. Teniu temps fins els 30 de novembre!

Innovació aplicada. El I Concurs d’Idees de la DGAC, un any després

concurs_proposta2Fa pràcticament un any, la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya va convocar el I Concurs d’Idees de la DGAC, amb què animava tots els treballadors i col·laboradors d’aquesta unitat a proposar una idea innovadora que millorés les feines del dia a dia i del treball en equip. Es tractava de crear un espai de reflexió per aportar, de manera anònima, idees d’aplicació senzilla però eficient. A més a més, en la convocatòria, la Direcció es comprometia a aplicar la idea guanyadora com més aviat millor.

Avui, quasi un any després, s’ha implementat al 100% la proposta guanyadora: crear una agenda compartida per tots els membres de la DGAC on s’anotin tots els esdeveniments rellevants relacionats amb la tasca de cada equip i contribuir així a compartir el coneixement.
Així, el mes de gener passat es va posar en marxa un calendari compartit d’Outlook que tots els treballadors poden visualitzar i editar. No només s’utilitza per convocar reunions transversals o actes d’agenda, sinó que també s’està emprant per compartir notícies significatives dins l’àmbit de treball i posar en comú les fites assolides o per assolir. Amb aquesta eina, s’ha aconseguit generar un canal de comunicació fluida entre les diferents àrees que integren la DGAC i s’ha avançat en la creació d’equips de treball transversals i cohesionats.

Aquesta, però, no ha estat l’única proposta sorgida del I Concurs d’Idees que s’ha consolidat. Entre altres idees finalistes, destaca molt especialment la proposta d’eliminar el paper en la gestió diària de la DGAC.  El projecte era ambiciós, però s’ha implementat completament per complir amb aquest principi: menys paper per facilitar l’ús dels serveis i abaratir costos.
A dia d’avui, el paper ha desaparegut de les taules, prestatgeries i altres espais físics de la DGAC, així com en la gestió interna administrativa. En el dia a dia, només s’utilitza temporalment durant les fases d’un projecte, amb el benentès que el document definitiu tindrà únicament format digital.

El balanç de l’aplicació de les idees d’innovació a la DGAC és, per tant, altament positiu perquè ha permès no solament detectar necessitats en la feina diària, sinó també trobar-hi solucions i executar-les des de dins.

Tant si formeu part de les administracions públiques com d’organitzacions o empreses, us engresquem a obrir el vostre propi concurs d’idees. Compartireu amb nosaltres les vostres fórmules d’innovació? 

Materials de la 49a sessió web. ‘Comunicar mitjançant la visualització de dades’

37791830131_4ca091a9b9_oEl passat dimecres 18 d’octubre, el co-fundador i director d’estratègia de OneTandem, Pere Rovira, va impartir la sessió ‘Comunicar mitjançant la visualització de dades’ a la 49a sessió web, organitzada per la Generalitat de Catalunya.

En aquesta sessió, Rovira va exposar els principis fonamentals de la visualització de dades i els usos que en poden fer tant particulars com empreses i institucions públiques.

La primera part de la intervenció es va centrar en la definició dels tres objectius que ha d’assolir la presentació de dades de manera visual:

  • Comunicar. La presentació de les dades en brut, mitjançant fórmules estadístiques o matemàtiques, fa les organitzacions transparents, però no les apropa als ciutadans. En canvi, amb la visualització de dades, es poden comunicar més i millor grans quantitats d’informació.
  • Explorar. Quan la presentació de dades, a més de ser visual, és interactiva, l’usuari les pot filtrar segons allò que li interessa més a cada moment.
  • Analitzar. La visualització de dades afavoreix que l’usuari interpreti les dades i tregui conclusions de manera ràpida.

La intervenció de Pere Rovira també va incidir en els aspectes de disseny que intervenen en la visualització de dades. En aquest sentit, mitjançant exemples de referència, va posar èmfasi en tres regles bàsiques:

  1. Reduir per millorar. Cal optar per dissenys nets i diàfans, que incloguin només aquelles dades que es vol comunicar.
  2. Relacionar volum, qualitat i context. Cal triar el tipus de gràfic més adequat i implementar-lo correctament. A més, és important ubicar les dades en un context per oferir la imatge global més precisa possible.
  3. Compte amb mentir! Cal dominar els principis estadístics per no cometre errors de presentació que condueixin a l’error d’interpretació.

La sessió es va cloure amb un torn de preguntes en què els assistents van poder resoldre dubtes sobre programari lliure per a la visualització de dades i sobre l’aplicació d’aquesta disciplina a l’hora de comunicar polítiques públiques. Un debat molt participatiu que va posar de manifest el gran interès que estan mostrant els servidors públics per transmetre efectivament als ciutadans la major quantitat possible d’informació.

Us van resultar útils els consells i recomanacions de Pere Rovira? Els començareu a aplicar en la vostra tasca diària? Esperem el vostre feedback!

49a sessió web: ‘Comunicar mitjançant infografies’

Esgotades les places per a la 49a sessió web

samsung-793043_960_720 (1)

El proper dimecres 18 d’octubre, Pere Rovira, co-fundador i director d’estratègia de OneTandem, impartirà la sessió ‘Comunicar mitjançant infografies’. L’activitat tindrà lloc a la sala d’actes del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada en el marc de la 49a sessió web organitzada per la Generalitat de Catalunya.

En aquesta sessió es repassaran els principis fonamentals de la visualització de dades, una disciplina que ajuda a entendre les dades de manera visual, és a dir, fent servir un dels sentits més poderosos i intuïtius de l’ésser humà. S’explicarà com aplicar aquests recursos a la resolució de problemes específics de l’Administració pública. L’objectiu és aprendre a analitzar i jutjar les dades de manera crítica, i saber-les comunicar a públics no especialistes.

La sessió serà presentada per Jordi Graells, director general d’Atenció Ciutadana, i Gabriel Capilla, director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Us engresqueu a participar-hi i a posar en pràctica aquests recursos en la comunicació de la vostra tasca?


Programa

  1. Introducció a la visualització de dades.
  2. Metodologia per visualitzar dades.
  3. Visualitzar o comunicar? O són una mateixa cosa?
  4. La visualització de dades a l’Administració.

Data i lloc

Dimecres 18 d’octubre de 2017, de 9 a 10.30 h

Sala d’actes de Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada

Ausiàs Marc, 40. 08010 Barcelona

Inscripcions

Places esgotades

GencatGRAM. Avançant cap a un govern obert

 


Amb la voluntat d’oferir el millor servei a la ciutadania, la Generalitat de Catalunya promou polítiques d’atenció en els entorns del ciutadà mateixos, participant de manera activa en ecosistemes aliens a l’organització. Es tracta d’un nou model de relació amb el ciutadà més descentralitzat i distribuït que el clàssic model més vertical que ha imperat fins als nostres dies.

En coherència amb aquest model, la Generalitat llança ara l’aplicació gencatGRAM per registrar en un mateix entorn totes les dades i l’activitat dels diferents canals digitals del Govern i del conjunt de la Generalitat. S’obren totes les dades perquè el ciutadà pugui consultar la informació distribuïda arreu dels canals oficials de la Generalitat en les diferents plataformes, amb la intenció que sigui ell qui segueixi i valori si aquells canals responen als objectius pels quals existeixen i que van ser definits prèviament. Què en penses? Serà realment per monitorar l’acció de la Generalitat en aquests canals?

Read More »

Viquipèdia: una via de retorn de les dades públiques al ciutadà

 

L’any 1911, William Morton Wheeler va observar que les formigues treballen col·laborativament. Individus aparentment independents poden cooperar i actuar com si fossin cèl·lules d’un únic animal, amb una ment col·lectiva. Som els usuaris digitals, consumidors i proveïdors de coneixement al núvol, les formigues del segle XXI?

Avui dia, la societat ha assumit les tesis de Morton Wheeler sobre la intel·ligència col·lectiva. Amb l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), d’internet i, especialment, de les xarxes socials, han aparegut noves formes de relació i de creació d’intel·ligència. Els usuaris digitals ja no som solament consumidors de dades i informació, sinó que ara som també creadors de coneixement col·lectiu (consumidors proactius).

En els darrers temps, doncs, internet ha esdevingut un enorme espai de coneixement. Cada cop és més senzill aportar informació i ampliar l’existent. Ens trobem davant de processos, sovint anomenats amb anglicismes iniciats per crowd (crowdsourcing, crowdcreation, crowdproduction…), que han permès descentralitzar l’origen del coneixement i també incrementar la velocitat amb què s’hi accedeix i evolucionar, així, cap a un ordre de major complexitat per mitjà de mecanismes d’innovació i col·laboració. Perquè, senzillament, compartint coneixement tothom en sabem més.

El paradigma d’aquest nou àmbit de relació és, sens dubte, la Viquipèdia. És ja la principal porta d’entrada al coneixement: el lloc on es reuneix la ciutadania del segle XXI per obtenir coneixements nous i per compartir allò que ja sap. I l’Administració? ¿Com participen les institucions públiques d’aquest espai? ¿No podrien les administracions compartir-hi les dades públiques de què disposa i utilitzar, per exemple, Wikidata i Wikimedia Commons com a repositoris d’informació institucional especialitzada en obert?

La Generalitat fa temps que s’ha amarat de la idea que el coneixement que s’hi genera s’ha de posar a l’abast de la societat en obert. La Viquipèdia ha representat una oportunitat única per dur-la a la pràctica. Bolcant-hi les informacions i continguts d’àrees temàtiques especialitzades dels departaments que integren la Generalitat, incrementem el corpus de coneixement per a l’accés de tots els ciutadans del món. I encara més. S’augmenta el potencial de difusió de la tasca de la Generalitat i, sobretot, s’incrementa el grau d’interacció amb la ciutadania. Perquè qualsevol persona, com a editora de la Viquipèdia, pot rebre la informació proveïda, ampliar-la i millorar-la, en un moviment circular de retorn i retroalimentació positiva.

Amb l’objectiu de seguir creant coneixement col·lectiu, la Generalitat col·labora estretament des de fa temps amb l’associació Amical Wikimedia. ¿Teniu curiositat per saber més sobre els projectes que s’estan realitzant en comú? Escolteu l’entrevista a Àlex Hinojo, director de l’Amical Wikimedia. I, tot seguit, feu-nos saber el vostre parer i com podem seguir ampliant la difusió de continguts web i dades obertes.