¡No os perdáis el Manual de los gobiernos en Twitter del Gobierno de Cataluña!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Twitter y el Gobierno de Cataluña han publicado conjuntamente el Manual de los gobiernos en Twitter, una guía de referencia que aporta técnicas e ideas a gobiernos y administraciones públicas para actuar de una manera efectiva en esta red social.

El Manual ofrece recursos específicos a los gestores de cuentas institucionales para optimizar los contenidos y la interacción que tiene lugar. Se explica por qué es importante estar presente en Twitter y cómo confeccionar una buena estrategia de comunicación adaptada a sus singularidades. Qué comunicar, cuándo tuitear, cómo interaccionar con los ciudadanos, cómo reaccionar ante las críticas o cómo medir la eficacia de las acciones son algunos de los interrogantes a los que se da respuesta.

El Gobierno de Cataluña trabaja desde el año 2009 para disponer de una presencia en Twitter coherente con su estrategia de atención ciudadana innovadora y multicanal. Su experiencia puede ser de mucha ayuda a otros gobiernos. Por este motivo, el Manual muestra algunos casos emblemáticos de la presencia del Gobierno de Cataluña en Twitter y refleja el modelo de funcionamiento colaborativo e innovador con el que se organizan sus profesionales. Las experiencias que expone el Manual son, por tanto, además de intensas y formativas, punteras.

Leedlo, compartidlo, reutilizadlo. Este Manual ayudará a los gestores de cuentas institucionales de Twitter de todo el mundo a mejorar los mensajes que publican.

¿Verdad que ya tiene ganas de poner en práctica las ideas y los recursos que propone?

Now we have statistics for the Generalitat’s social media!

pexels-photo-186461Is it now beyond question that social media is the most accurate way of gauging the needs and concerns of citizens? At the Generalitat we’re convinced so. That’s why, for some time now, we’ve been working on putting the trends seen on social media into statistical form. We want to use them to assess the opinion of citizens about our public services. This will help us make better decisions when it comes to improving and innovating.

In this context, a pioneering project has just been announced to include the data and activity on the Generalitat’s social media accounts in the Annual Statistical Action Programme for 2018 (PAAE 2018). The programme corresponds to a new statistical production and dissemination model that is now common in leading European countries. It also improves access to information, both for citizens in general and for researchers in the social sciences, and promotes the evaluation of public policies.

The reuse of statistical information for scientific purposes has been encouraged with the inclusion of social media data from the Generalitat’s official channels in the PAAE 2018. Researchers in the social sciences have long been demanding access to official and reliable data to analyse the performance of public administrations on social media and their relationship with other public actors (citizens, businesses, organisations, etc.). Now the Generalitat has responded to this demand, thus facilitating a better understanding of and improvements to policies and public services.

In this way, the Generalitat has taken a decisive step towards a new approach with citizens, which is more decentralised and horizontal than the classic more vertical model that has prevailed until now. This is because, by making the data public, citizens themselves can assess whether public services are achieving the objectives for which they exist and decide whether or not to restructure or abolish them.

The PAAE 2018 will take into account variables from three social media platforms:

  1. Twitter. The following will be compiled: published tweets and retweets, retweets and mentions, users who have retweeted and mentioned the corporate accounts, and followers of the corporate accounts.
  2. Facebook. The following will be compiled: published posts, those with a ‘Like’, those shared and the comments posted, users who have ‘Liked’, shared and commented on the corporate account walls, and followers of the corporate accounts.
  3. Gencat blogs. The published posts will be compiled, together with the visits and comments posted, and the users who comment on the entries.

Now, how are these data processed? The General Directorate of Citizens’ Services is the body in charge of collecting them centrally, anonymously and in a standardised manner. It does this automatically through gencatGRAM. This is a new infrastructure that draws data from the Generalitat’s digital citizens’ services channels through an application programming interface (API). GencatGRAM not only provides the data that will be taken into account in the Generalitat’s Annual Statistical Action Programme for 2018, but also feeds the digital services activity website http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, which is open to all citizens. By linking gencatGRAM to the Generalitat’s official statistics, the General Directorate of Citizens’ Services has raised their requirements to ensure suitable, exhaustive, higher-quality data.

This new model for the collection-processing-dissemination of social media data fosters the empowerment of citizens. However, it must also be read internally, as the main consumer of open government data is the government itself. This means that the corporate accounts of the Generalitat can use this information to improve their presence and learn from other more successful profiles, as well as to find interesting content to share with their audience.

In summary, all this brings us increasingly closer to a citizens’ service based on the principles of open governance, transparency, and critical evaluation by the citizens themselves. Do you think developing and providing standardised descriptions of the Generalitat’s statistical actions on social media mean we are coming closer to the public administration of the future?


Link to DECREE 191/2018 of August 28 ratifying the Annual Statistical Action Programme for 2018.

¡Las redes sociales de la Generalitat ya son Estadística!

pexels-photo-186461

Que las redes sociales son un sismógrafo infalible de las necesidades y preocupaciones de la ciudadanía es incuestionable, ¿verdad? En la Generalitat también estamos convencidos de ello. Por eso hace tiempo que trabajamos para plasmar en estadísticas las tendencias que se observan en las redes sociales. Nos deben servir para evaluar la opinión que la ciudadanía tiene de los servicios públicos y tomar mejores decisiones a la hora de mejorarlos e innovar.

En este contexto, y de manera pionera, se acaba de anunciar que los datos y la actividad que tienen lugar en las cuentas de red social de la Generalitat se incluirán en el Programa anual de actuación estadística de la Generalitat para el 2018 ( PAAE 2018). El programa da respuesta a un nuevo modelo de producción y de difusión estadística común en los países más punteros de nuestro entorno. También mejora el acceso a la información, tanto por parte de la ciudadanía en general como de los investigadores en ciencias sociales, y fomenta la evaluación de las políticas públicas.

Con la incorporación de los datos de redes sociales de los canales oficiales de la Generalitat al PAAE 2018, se fomenta la reutilización de la información estadística con fines científicos. Los investigadores en ciencias sociales hace tiempo que reclaman disponer de datos oficiales y fiables para analizar el comportamiento de las administraciones públicas en las redes sociales y su relación con los otros actores públicos (ciudadanía, empresas, entidades). Ahora, la Generalitat responde a esta demanda, y facilita así una mejor comprensión y mejora de las políticas y los servicios públicos.

La Generalitat, por tanto, hace un paso decisivo hacia un nuevo modelo de relación con el ciudadano, más descentralizado y distribuido que el clásico modelo más vertical que ha imperado hasta nuestros días. Porque, al abrirse los datos, es el ciudadano quien puede valorar si los servicios públicos responden a los objetivos por los cuales existen, y exigir si es necesario prescindir de ellos o replantearlos.

El PAAE 2018 tendrá en cuenta variables procedentes de tres plataformas de red social:

  1. Twitter. Se recogerán los tuits y retuits publicados; los retuits y las menciones obtenidas; los usuarios que han retuiteado y mencionado las cuentas corporativas; y los seguidores de las cuentas corporativas.
  2. Facebook. Se recogerán los posts publicados, con los ‘Me gusta’, las comparticiones y comentarios obtenidos; los usuarios que han hecho ‘Me gusta’, comparticiones y comentarios en el muro de las cuentas corporativos; y los simpatizantes de las cuentas corporativas.
  3. Blogs gencat. Se recogerán los posts publicados, con las visitas y comentarios obtenidos, y los usuarios que han comentado las entradas.

Ahora bien, ¿cómo se procesan estos datos? La Dirección General de Atención Ciudadana es el órgano encargado de recogerlos de forma centralizada, anonimizada y estandarizada. Y, además, lo hace de manera automatizada mediante el gencatGRAM. Se trata de una nueva infraestructura que bebe los datos procedentes de los canales digitales de atención ciudadana de la Generalitat a través de una interfaz de programación de aplicaciones (application programming interface, API). El gencatGRAM no sólo proporciona los datos que se tendrán en cuenta en el Programa anual de actuación estadística de la Generalitat para el 2018, sino que también alimenta la web de actividad de servicios digitales http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, abierto a toda la ciudadanía. Ahora, con la vinculación del gencatGRAM a la estadística oficial de la Generalitat, la Dirección General de Atención Ciudadana sube un peldaño más en su nivel de exigencia para velar aún más por la calidad, idoneidad y exhaustividad de los datos.

A través de este nuevo modelo de recogida-procesamiento-difusión de los datos procedentes de redes sociales, se fomenta el empoderamiento de la ciudadanía. Pero también se ha de hacer una lectura en clave interna, porque el principal consumidor de los datos abiertos de un gobierno es el gobierno mismo. Así pues, las cuentas corporativas de la Generalidad pueden utilizar esta información para mejorar su presencia y aprender de otros perfiles más exitosos, así como encontrar contenidos interesantes para compartir con su audiencia.

Todo, en definitiva, nos acerca cada vez más a una atención ciudadana basada en los principios de gobernanza abierta, transparencia y evaluación crítica por parte de la ciudadanía. ¿Crees que, con el establecimiento y la descripción normalizada de las actuaciones estadísticas de la Generalitat en las redes sociales, nos acercamos a la Administración pública del futuro?


Enlace al DECRETO 191/2018, de 28 de agosto, por el que se aprueba el Programa anual de actuación estadística para el año 2018.

Les xarxes socials de la Generalitat ja són Estadística!

pexels-photo-186461Que les xarxes socials són un sismògraf infal·lible de les necessitats i preocupacions de la ciutadania és inqüestionable, oi? A la Generalitat també n’estem convençuts. Per això fa temps que treballem per plasmar en estadístiques les tendències que s’observen a les xarxes socials. Ens han de servir per avaluar l’opinió que la ciutadania té dels serveis públics i prendre millors decisions a l’hora de millorar-los i innovar.

En aquest context, i de manera pionera, s’acaba d’anunciar que les dades i l’activitat que tenen lloc als comptes de xarxa social de la Generalitat s’inclouran al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018 (PAAE 2018). El programa dona resposta a un nou model de producció i de difusió estadística comú en els països més punters del nostre entorn. També millora l’accés a la informació, tant per part de la ciutadania en general com dels investigadors en ciències socials, i fomenta l’avaluació de les polítiques públiques.

Amb la incorporació de les dades de xarxes socials dels canals oficials de la Generalitat al PAAE 2018, es fomenta la reutilització de la informació estadística amb finalitats científiques. Els investigadors en ciències socials fa temps que reclamen disposar de dades oficials i fiables per analitzar el comportament de les administracions públiques a les xarxes socials i la seva relació amb els altres actors públics (ciutadania, empreses, entitats). Ara, la Generalitat respon a aquesta demanda, i facilita així una millor comprensió i millora de les polítiques i els serveis públics.

La Generalitat, per tant, fa una passa decisiva cap a un nou model de relació amb el ciutadà, més descentralitzat i distribuït que el clàssic model més vertical que ha imperat fins als nostres dies. Perquè, en obrir-se les dades, és el ciutadà mateix qui pot valorar si els serveis públics responen als objectius pels quals existeixen, i exigir si cal prescindir-ne o replantejar-los.

El PAAE 2018 tindrà en compte variables procedents de tres plataformes de xarxa social:

  1. Twitter. Es recolliran els tuits i retuits publicats; els retuits i les mencions obtingudes; els usuaris que han retuitejat i mencionat els comptes corporatius; i els seguidors dels comptes corporatius.
  2. Facebook. Es recolliran els posts publicats, amb els ‘M’agrada’, les comparticions i els comentaris obtinguts; els usuaris que han fet ‘M’agrada’, comparticions i comentaris al mur dels comptes corporatius; i els simpatitzants dels comptes corporatius.
  3. Blocs gencat. Es recolliran els apunts publicats, amb les visites i comentaris obtinguts, i els usuaris que han comentat les entrades.

Ara bé, com es processen aquestes dades? La Direcció General d’Atenció Ciutadana és l’òrgan encarregat de recollir-les de forma centralitzada, anonimitzada i estandarditzada. I, a més, ho fa de manera automatitzada mitjançant el gencatGRAM. Es tracta d’una nova infraestructura que beu les dades procedents dels canals digitals d’atenció ciutadana de la Generalitat a través d’una interfície de programació d’aplicacions (application programming interface, API). El gencatGRAM no només proporciona les dades que es tindran en compte al Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat per al 2018, sinó que també alimenta el web d’activitat de serveis digitals http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat, obert a tota la ciutadania. Ara, amb la vinculació del gencatGRAM a l’estadística oficial de la Generalitat, la Direcció General d’Atenció Ciutadana puja un esglaó més en el seu nivell d’exigència per vetllar encara més per la qualitat, idoneïtat i exhaustivitat de les dades.

A través d’aquest nou model de recollida-processament-difusió de les dades procedents de xarxes socials, es fomenta l’apoderament de la ciutadania. Però també se n’ha de fer una lectura en clau interna, perquè el principal consumidor de les dades obertes d’un govern és el govern mateix. Així doncs, els comptes corporatius de la Generalitat poden utilitzar aquesta informació per millorar la seva presència i aprendre d’altres perfils més reeixits, com també trobar continguts interessants per compartir amb la seva audiència.

Tot, en definitiva, ens apropa cada cop més a una atenció ciutadana basada en els principis de governança oberta, transparència i avaluació crítica per part de la ciutadania. Tu també creus que, amb l’establiment i la descripció normalitzada de les actuacions estadístiques de la Generalitat a les xarxes socials, ens acostem a l’Administració pública del futur?


Enllaç al DECRET 191/2018, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el Programa anual d’actuació estadística per a l’any 2018.

Els nous paràsits del mar

Una espècie de paràsit molt perillós està envaint mars i oceans. És una espècie insidiosa i ataca tortugues i balenes, peixos i ecosistemes marins. Es troba arreu i cada vegada en major quantitat.

plastics.png

En vols més pistes? No parlem de meduses.

Són els plàstics. Es calcula que al fons de la Mediterrània hi ha uns 250.000 milions de petites peces de plàstic i 500 tones addicionals de residus de plàstic flotant a la superfície. Una manera d’ajudar a reduir aquest gran problema és reduir urgentment els envasos d’un sol ús. Fer servir productes reutilitzables o fabricats amb materials compostables, vidre, paper o fusta.

I sobretot, no deixar sense recollir les bosses, els envasos i els vasos de plàstic quan anem a la platja (i de pas, no tirar burilles ni altres deixalles a la sorra).

Nacions Unides: o ens divorciem del plàstic o ens oblidem del planeta

La Generalitat renunciarà als envasos de plàstic d’un sol ús

Els pares i la cura dels fills

pares.jpg

Les dones catalanes són de les que menys fills tenen d’Europa. En canvi, són de les que més sobrecarregades van per la criança. Sense voler entrar en el detall, només cal recordar dues dades per adonar-se de la magnitud del problema:

  • El 37% dels pares dediquen als fills menys de 2 hores al dia.
  • El 74% de les mares n’hi dedica més de 4.

Si no et sembla un problema. Si hi poses excuses és senyal que vivim en un model de societat masclista que ens educa a tots perquè trobem normal que els homes no s’ocupin de les cures i que no exterioritzin sentiments.

L’arribada d’un nadó ho capgira tot, tant per als pares com per a les mares. Calen espais perquè els homes puguin compartir angoixes i superar els estereotips que porten a sobre. Els poden trobar en el programa ‘Créixer en família’.

El programa, que també va dirigit a les mares, ofereix espais de suport, virtuals i presencials per compartir experiències que puguin influir de forma positiva en la cura, l’educació i el desenvolupament dels fills i filles. Els infants no venen amb llibre d’instruccions!

Fer un cop d’ull al programa. 

Una decisió important

AFS ambulancia.jpgFoto: AFS (American Field Service)

Seguim amb les píndoles setmanals d’estiu. Una altra manera de reflexionar sobre temes de fons sense les presses de la vida laboral.

L’estiu és un bon moment per prendre decisions importants. Un canvi de feina, tornar a estudiar, un canvi d’hàbits… o, perquè no? Passar una temporada a l’estranger.
Idiomes, autonomia, autoconfiança, esperit crític, capacitat d’intermediació cultural… És el que aconsegueixen els adolescents quan fan un curs acadèmic en un altre país. Es pot fer de moltes maneres, participant en un programa Erasmus, per exemple, o acollint-se als programes d’intercanvi d’entitats com AFS Intercultura, que va fundar un grup de conductors d’ambulància de la Primera Guerra Mundial en tornar a casa, per promoure l’enteniment entre cultures.

Què tens massa obligacions per marxar fora? Cap problema; dóna-li la volta i acull un estudiant a casa.

Et pots informar a AFS Intercultura o sobre altres opcions a Aseproce.

Lectures d’estiu

L’estiu és una bona època per reflexionar sobre temes de fons sense les presses ni les obligacions de la vida laboral. Per això, com solen fer altres mitjans, recuperem alguns dels temes que gencat ha publicat de manera més efímera pel gencatBOT. Te’ls servim en píndoles, una cada setmana. Aquí en tens la primera 😉

depressio.jpgL’estiu és una època de l’any en que sembla que estem obligats a ser feliços però que a voltes ens porta tot el contrari. No hi ha massa cosa a fer, fa calor i tot sembla aturat. Sovint un s’adona que pateix ansietat o sentiments de desesperança justament ara.

La depressió causa dolor físic constant, capgira totalment la vida de les persones i serà la primera causa de discapacitat d’aquí a 10 anys. Però continuem sense parlar-ne obertament. La depressió és una malaltia de salut mental que afecta moltíssimes persones, però que sovint no es diagnostica ni es tracta. Una depressió pot acabar provocant la mort dels que la pateixen… No es tracta de suïcidis, sinó de morts per depressió.

A més, pot afectar qualsevol persona. De totes les edats i amb tota mena de personalitat. Per aquest motiu és important reconèixer alguns dels símptomes, que es poden resumir en aquests:

  • Sentiments de desesperança,
  • desinterès o desil·lusió,
  • desordres del son i de la gana,
  • intol·lerància a l’estrès,
  • ansietat i
  • pensaments autodestructius.

A més d’anar al metge o informar-te’n al 061, si creus que pots tenir depressió o que algú que estimes en té, convé recordar dues coses.

Parla’n. Les malalties mentals estan molt estigmatitzades. Però, si ningú s’amaga quan està malalt de grip, per què hauria d’estar avergonyit per estar malalt de depressió?

Si l’afectat és un conegut, cal que donis suport a la persona malalta. Pot ser molt desgastant conviure-hi. Però recorda que, malgrat que a vegades no t’ho sembli, ella desitja estar millor. No li recriminis que sempre està desanimada.

👉 http://gen.cat/2N2seHp

Intérpretes y traductores jurados para un mundo global

¿Una mala traducción puede cambiar el transcurso de la historia? Lo demuestran incontables casos. Trasladémonos, por ejemplo, justo 73 años atrás. Es julio de 1945. Las potencias aliadas, reunidas en Potsdam, envían un ultimátum de rendición incondicional a Japón en el que explicitan que cualquier respuesta negativa conllevará una “destrucción rápida y total”. El primer ministro japonés, Kantaro Suzuki, declara que “se abstiene de hacer comentarios” hasta consensuar una respuesta con el gobierno. Utiliza la palabra mokusatsu, que significa ‘silencio’ en el sentido que el primer ministro lo emplea. Pero el traductor encargado de devolver la respuesta a los aliados usa otra acepción de la palabra: “ignorar con desprecio”. Diez días después la bomba atómica cae sobre Hiroshima…

Imatge presa en una de les sessions de la Conferència de Potsdam (juliol de 1945). Hi són presents Harry S. Truman i Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
Imagen tomada en una de las sesiones de la Conferencia de Potsdam (julio de 1945). Están presentes Harry S. Truman y Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
La habilitación de personas cualificadas para la traducción y la interpretación juradas es un imperativo en un mundo internacionalizado. Personales, políticas, económicas… las interacciones mundiales de todo tipo crecen a un ritmo constante y exponencial. También en Cataluña, y esto conlleva con frecuencia tener que disponer de traducciones fieles del catalán a otras lenguas y viceversa.

Por ello, la figura del intérprete y el traductor jurado del catalán está en alza en el ámbito profesional. Y también por eso la Generalitat ha actualizado la forma en la que se regula el acceso a la habilitación oficial. Así, el Gobierno ha aprobado un nuevo decreto de la traducción y la interpretación juradas a la lengua catalana, que favorece que más personas accedan a un ámbito de mercado de trabajo con trabajo asegurado. ¿Por qué? Por tres motivos:

  1. Se adapta a los nuevos itinerarios formativos de nivel superior, ya que la vía principal de acceso a la habilitación jurada es la solicitud de reconocimiento del grado oficial en Traducción e Interpretación o de un título de postgrado de especialización .
  2. Simplifica los contenidos y la estructura de la prueba de acceso a la habilitación para aquellas personas que no hayan cursado estudios de traducción e interpretación.
  3. Prevé que los traductores jurados puedan utilizar la firma digital para validar los documentos, y adecua el Registro Oficial de traductores e intérpretes jurados al nuevo Reglamento general de protección de datos.

Es cierto: un traductor o intérprete jurado no evitará guerras. Pero será de mucho servicio para las administraciones públicas de Cataluña trabajando con documentación jurídica, administrativa y económica oficial. Y contribuirá a equiparar el catalán al castellano en cuanto a derechos y deberes de la ciudadanía.

¿Te animas ahabilitarte como traductor o intérprete jurado? Todo lo que necesitas lo encontrarás en http://gen.cat/2MWyFf1.

Intèrprets i traductors jurats per a un món global

Una mala traducció pot canviar el transcurs de la història? Ho demostren incomptables casos. Traslladem-nos, per exemple, just 73 anys enrere. És juliol de 1945. Les potències aliades, reunides a Potsdam, envien un ultimàtum de rendició incondicional al Japó en què expliciten que qualsevol resposta negativa comportarà una “destrucció ràpida i total”. El primer ministre japonès, Kantaro Suzuki, declara que “s’absté de fer comentaris” fins a consensuar una resposta amb el govern. Fa servir la paraula mokusatsu, que vol dir ‘silenci’ en el sentit que el primer ministre l’empra. Però el traductor encarregat de retornar la resposta als aliats usa una altra accepció de la paraula: “ignorar amb menyspreu”. Deu dies després la bomba atòmica cau sobre Hiroshima…

Imatge presa en una de les sessions de la Conferència de Potsdam (juliol de 1945). Hi són presents Harry S. Truman i Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
Imatge presa en una de les sessions de la Conferència de Potsdam (juliol de 1945). Hi són presents Harry S. Truman i Joseph Stalin. [Bundesarchiv, Bild 183-R67561 / CC-BY-SA 3.0]
L’habilitació de persones qualificades per a la traducció i la interpretació jurades és un imperatiu en un món internacionalitzat. Personals, polítiques, econòmiques… les interaccions mundials de tota mena creixen a un ritme constant i exponencial. També a Catalunya, i això comporta amb freqüència haver de disposar de traduccions fidels del català a altres llengües i viceversa.

Per això, la figura de l’intèrpret i el traductor jurat del català està en alça en l’àmbit professional. I també per això la Generalitat ha actualitzat la manera com es regula l’accés a l’habilitació oficial. Així, el Govern ha aprovat un nou decret de la traducció i la interpretació jurades a la llengua catalana, que afavoreix que més persones accedeixin a un àmbit de mercat de treball amb feina assegurada. Per què? Per tres motius:

  1. S’adapta als nous itineraris formatius de nivell superior, ja que la via principal d’accés a l’habilitació jurada és la sol·licitud de reconeixement del grau oficial en Traducció i Interpretació o d’un títol de postgrau d’especialització.
  2. Simplifica els continguts i l’estructura de la prova d’accés a l’habilitació per a aquelles persones que no hagin cursat estudis de traducció i interpretació.
  3. Preveu que els traductors jurats puguin utilitzar la signatura digital per validar els documents, i adequa el Registre oficial de traductors i intèrprets jurats al nou Reglament general de protecció de dades.

És cert: un traductor o intèrpret jurat no evitarà guerres. Però serà de molt servei per a les administracions públiques de Catalunya treballant amb documentació jurídica, administrativa i econòmica oficial. I contribuirà a equiparar el català al castellà pel que fa a drets i deures de la ciutadania.

T’engresques a habilitar-te com a traductor o intèrpret jurat? Tot el que necessites ho trobaràs a http://gen.cat/2MWyFf1.

 

¿Cómo reducir víctimas en la carretera? Una apuesta por las redes sociales

La CoP de redes sociales de la Generalidad de Cataluña es un buen ejemplo de cómo se puede mejorar e innovar aprovechando el conocimiento interno de una organización. Se trata de un espacio en el que los editores de los perfiles corporativos de redes sociales de la Generalitat dan a conocer su experiencia con prácticas de éxito, e intercambian opiniones sobre retos y dificultades.

El último encuentro de este grupo se centró en el caso de una de las cuentas corporativas de la Generalitat en Twitter con más éxito, el de @transit. Los responsables del perfil, Verònica Pardo, Eduard Sánchez y Mireia Camats, hicieron un balance de los logros conseguidos desde su puesta en marcha, en 2010. ¿Cómo se traduce esta evolución en datos?

  • 158.000 seguidores
  • 78.000 tuits publicados
  • 2.714 usuarios participativos cada mes
  • 35 perfiles complementarios en Twitter, sobre los ejes viarios principales

En resumen, todo un éxito. Los editores lo asociaron a dos claves. La primera, el método de trabajo: una oficina de prensa activa los 365 días del año y en guardia las 24 horas para estar atentos al estado de las carreteras. La segunda, la coherencia en el objetivo de la comunicación: reducir las víctimas en carretera y concienciar tanto a ciudadanía como a medios.

Este objetivo es el hilo conductor de los contenidos que se publican al perfil de @transit. ¿Qué líneas editoriales se trabajan? A grandes rasgos, se difunde información vial (estado de las carreteras, accidentes, retenciones, cortes de carreteras, etc.) y se promocionan campañas de sensibilización. Los editores del perfil explicaron que la interacción con la ciudadanía es básica. Así, muchos usuarios de las carreteras mencionan la cuenta @transit para informar in situ del estado de las carreteras y matizar o complementar la información oficial que se emite.

La innovación también está presente en la estrategia comunicativa del Servei Català de Trànsit. En este sentido, los 35 perfiles complementarios, que informan sobre el estado de los principales ejes viarios de Cataluña, están gestionados por bots. Los datos beben de la web de incidencias viarias y se publican automáticamente. De este modo los usuarios pueden informarse de manera más selectiva y personalizada.

 

 


¿Te interesa conocer cómo lo hacen los otros editores de perfiles corporativos de la Generalitat en las redes sociales? ¿Te gustaría que expusiéramos algún caso en concreto en la próxima CoP de redes sociales? ¡Comenta este post y haznos llegar tus propuestas!